En el terme municipal de Sant Pere de Torelló (Osona), hi ha un bosc de faigs que té per nom la Fageda de la Grevolosa, declarada bosc monumental. Situada en una de les set unitats de relleu que té Catalunya, que es coneix com a Eix Transversal o serralada Transversal, que trobarem al nord-est del nostre espai geogràfic. Aquesta fageda està dins la vall de la finca la Grevolosa, finca que ocupa una part de la Serra dels Llancers, unida a l’Eix Transversal amb el seu cim més alt que és el Puigsacalm (1512 alt) que. juntament amb el Prepirineu, les serres de Cabrera, Pla d’Aiats i l’altiplà del Collsacabra, formen una mena de frontera natural, que separa les comarques d’Osona al cantó de ponent; a llevant, la Selva i Garrotxa; i al nord, el Ripollès. De les cinc fagedes que hi ha a Catalunya, com la de Carlac a la Vall d’Aran, la d’en Jordà a la Garrotxa, la del Retaule al Montsià o les fagedes del Montseny, la més espectacular i emblemàtica de totes elles és La Fageda de la Grevolosa. Els seus arbres monumentals tenen més de 300 anys de vida. Ramón Vinyeta, fill de Torelló, també de la comarca d’Osona (1914-2005), bon coneixedor dels pobles i les tradicions de Catalunya, dels seus llibres publicats n’hi ha un que ens queda com a obra exemplar: Els arbres monumentals de Catalunya, editat vers l’any 1985 per gràfiques Imer de la Garriga (Vallès Oriental). Vinyeta ens fa una descripció emotiva d’aquest paisatge boscà.

Per les seves característiques, la Fageda de la Grevolosa no té parió en tot Catalunya. Centenars de faigs descomunals de més de 30 m d’alçària i un perímetre superior als 5 m, en molts exemplars, integren un lloc idíl·lic, d’impressionant bellesa natural: reclòs, mig partit per un viarany d’aigua tot just nascut, que saltirona remorós removent els tous, lluny del bullici ciutadà. És a dir, un recer únic, imponderable, on el pas de les estacions, ve marcat per la metamorfosi de colors que successivament va experimentant el fullatge i el brancatge de les alteroses capçades. La naturalesa ha creat aquest bé de Déu boscà. I els homes, o sia, llurs propietaris, a través de les generacions, l’han sabut servar per al gaudí de la nostra generació i de les futures, desoint les cobejances dels mercaders de fusta.

Aquesta fageda, un vertader paradís forestal, és situada, sorprenent, en una coma de la part solana de la serra dels Llancers. [...] Alegrem-nos i gaudim de la seva existència i que la seva inviabilitat hi sigui perdurable.

També és notable la valoració apologètica sobre aquest bosc, en la inspiració de la poetessa autodidacta de Sant Pere de Torelló, la Maria Font (1922-2015). Forjada en les lectures dels poetes com Verdaguer, Maragall, Guimerà o Víctor Català, on la seva poesia està carregada també d’emotivitat, amb un sentiment impregnat de la seva existència lligada a la terra o al camp fins el punt d’identificar la pròpia vida amb la natura. Ens acollim a un dels seus poemes més explícits per aquest tema, exposat en un plafó explicatiu que hi ha en un indret de la fageda.

LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA

Bosc encisat i impregnat de misteri

o temple de serena majestat

que ens embolcalles de sagrat silenci;

d’un paisatge embruixat.

Com balustres estàtiques de marbre,

els troncs s’eleven cel amunt austers;

són mans fervents les branques que enlairant-se

sostenen el verd tàlem que et cobreix.

I el caminant sent una esgarrifança

en trepitjar el teu sòl encatifat,

l’esperit immers dins de la immensa calma,

corprès d’un sentiment d’eternitat.

I no saps bé si entre la verda fosca,

l’ull d’algun enciser en té fetillat

o si faunes que la fageda habiten

sotgen entre forcats.

Que les divinitats, faunes o bruixes,

defensin sempre aquest temple sagrats

sobre del qual rellisquen les centúries;

venerin aquests arbres seculars.

Els Itineraris de tardor són els mes cobejats d’aquesta zona boscana, per qualsevol persona amant de la natura. La tonalitat dels seus colors de les seves fulles en són la causa. Com les catifes del fullam que s’hi concentren. Recordo que la gent gran d’aquesta contrada, quan parlen de la fageda de la Grevolosa ho fan amb convenciment, i en anomenar els seus arbres, solen fer servir l’expressió “faits” en comptes de faigs. 

En anys passats, en aquest estimat indret, durant la tardor, quan el fred no hi havia fet encara acte de presència, s’hi celebraven concerts amb instruments de corda per la música clàssica. Cal suposar que, del compositor Vivaldi (1678-1741), les seves quatre estacions, n’eren tota una manifestació.