L’ofici d’educar, si es pot considerar un ofici —jo en diria una responsabilitat—, sol ser el més difícil del món. S’ha dit que, per a educar nens bons i responsables, cal passar hores amb ells i tractar-los d’una manera afectuosa. Dotar-los d’una amplitud de mires que els permeti ser més atents, sensibles, respectuosos amb tot allò que els envolta. Mostrar-los gratitud de manera regular. O bé que, quan puguin resoldre un problema, no posin massa èmfasi de com podrà ser el resultat, sinó quin seran els mitjans per fer-ho possible. Sobretot que se sentin estimats i respectats. 

Amb tot, cal tenir molt present –i és de calaix–, que els fills aprenen de les nostres actuacions, no tan sols a casa sinó en tots els àmbits que els envolten. Els experts assenyalen que cal educar els fills en valors i en una sana gestió emocional; així els farem forts, crítics i empàtics.

I una bona manera de civilitzar en valors és començar per un mateix, tenir cura de les coses; així aquest exemple servirà per al fill o filla. Si no vols que estigui tot el dia amb el mòbil o mirant la tele, tu tampoc no ho facis...

Escrivint aquestes ratlles sobre com educar els fills sans i bons, em recordava d’un full que em van fer arribar, quan encara exercia com a professor a l’escola, i que em va cridar molt l’atenció pel seu contingut. Per cridar l’alerta als pares, d’una manera clara i sense embuts, manifestava el que podia ser el resultat d’una mala educació.

I ho exposava de la següent manera: “Pensaments educatius”. I tot seguit explicava que, per fer que els nostres fills siguin uns delinqüents, calia portar a terme un seguit de normes:

1. Doneu-li tot el que us demani, des ben petit. D’aquesta manera arribarà a gran convençut que tot el món és seu.
2. Si diu ximpleries, rieu. Així es creurà que és molt graciós.
3. Sobretot no li doneu cap formació espiritual. Quan sigui gran, ja triarà ell sol.
4. No li digueu mai: “Això està malament”. No fos cas que li agafés un complex de culpabilitat, i més tard, quan, per exemple, sigui arrestat per robatori d’un cotxe, estigui plenament convençut que la societat el persegueix.
5. Recolliu tot el que llenci per terra. D’aquesta manera es convencerà que tots els altres estan al seu servei.
7. Discutiu sempre davant seu. Així quan la vostra família es desfaci, ell ni se n’adonarà.
8. Doneu-li tots el diners que vulgui. Que no sospiti que per tenir-ne s’ha de treballar.
9. Procureu que tots els seus desitjos estiguin satisfets; menjar bé, beure de tot, divertir-se, dormir, confort...
10. Doneu-li sempre la raó. Ja se sap: els mestres, la gent, la llei,... tothom li té mania i va contra el pobre noi.
11. Quan arribi a ser un desastre de persona, proclameu que mai no heu pogut fer res per ell.
12. Us haureu preparat una vida de sofriments; molt probablement, així ho tindreu.

Signava: Direcció de la Policia de Seattle (Washington).