Aquesta setmana hem viscut l’enèsima cimera del clima, convocada en aquesta ocasió per les Nacions Unides; una cimera que ja m’explicaran què ha d’arreglar, si els principals contaminadors del món no hi han assistit, ja que formen part d’aquest neofeixisme global que ens ha acabat d’emergir al món i que nega sistemàticament el canvi climàtic, igual com també nega la violència de gènere, entre altres coses. Bé, els russos, amb Putin al capdavant, ja fa temps que van inventar això del neofeixisme populista aquest, que també ha entrat al parlament espanyol.

Doncs bé, senyores i senyors, tornant a la cimera feta, no crec que es vagi gaire enllà del que ja s’hi ha anat en les anteriors cimeres i penso que desgraciadament la humanitat avança inexorablement cap a la seva desaparició, i que la nostra civilització desapareixerà, tal com ja n’han desaparescut d’altres; no en va, el mateix planeta necessita regenerar-se i mentre hi siguem nosaltres, amb aquesta mentalitat de virus letal, li serà impossible. I és que en lloc d’anar endavant, senyores i senyors, anem enrere. Jo sempre me’n recordaré que fa anys es deia que quan els xinesos volguessin tenir aire condicionat a les seves cases, el planeta se’n aniria en orris. També, quan estudiava, fa prop de quaranta anys, ja es parlava de la selva amazònica i de les plaques solars i tota la pesca, i què hem fet? Hem anat enrere i ara devastarem països per obtenir el liti necessari per omplir el món de cotxes elèctrics o farem encara més grans les empreses de paqueteria amb compres que podríem fer al costat de casa. En fi, no hi veig sortida.