Fa uns dies Nova Conca va publicar a la secció “Entrevistes al carrer”, que puntualment registra l’amic Epi, una consulta que fa pensar. La pregunta era: “Pagueu algun canal per veure el futbol?”. Fou contestada per 10 persones: 6 homes i 4 dones. Com sigui que les formes de reaccionar són similars a tots els àmbits del país, es pot fer aquesta deducció. De les 10 persones, 6 van contestar que “no” i dues afirmativament, i una sola es quedà a la meitat, afirmant que ell no la pagava però sí que ho feia un fill seu, amb la qual cosa aquesta resposta queda anul·lada perquè si el fill marxés de casa ell seria dels que no la pagarien. En definitiva, que dels 10 interrogats, 6 votaren negativament, 2 afirmativament i 1 nul. Convertint aquests números en estadística resulta que si 6 de cada 10 no pagarien, o sigui el 60% dels 7.000 habitants de Montblanc, que no deixa de ser una quantitat d’absents molt onerosa, i ho traslladem als 6.000.000 de catalans aptes (és a dir, els que l’edat els permetria decidir), la xifra podria ascendir a 3.600.000 negatives. En definitiva, resulta una trista perspectiva per a la televisió de pagament saber que la majoria del poble català no s’hi connecta.

També hauria de ser una trista perspectiva per al nostre Club pel mateix motiu, que es defineix com “Més que un club”, ja que mirant-ho per un altre cantó resulta que no és un club tan bo com presenta, ja que un club d’aquesta categoria no hauria de donar l’esquena a aquells catalans que no poden o no volen pagar per veure els seus partits. I per què obra en aquest sentit? Serà pel fet de pactar el drets de visionat a la televisió de pagament. 

Suposadament el motiu serà per fer diners. Bé, no discutirem les decisions de la junta, que ja haurà fet els seus números, però m’entristeix que més de tres milions de catalans es quedin a l’estacada, amb la qual cosa som molts que creiem que el procedir del primer club del món no és gaire patriòtic, en donar més preferència als diners que a la sensibilitat d’un bon tou de seguidors... i fins i tot de socis, ja que més d’un suposadament tampoc
no podrà veure els partits al seu aparell, si no és que acudeix al bar de la cantonada, amb les molèsties que li pot comportar.

“El millor club” hauria de reconsiderar aquest posicionament. Barça: el “Més que un club” ha de ser per a tot 
Catalunya!