Fotografia per l’emergència climàtica?

S’han reunit a Madrid els representants dels governs dels estats en una conferència de les Nacions Unides, per tractar d’importants temes referits al canvi climàtic, com l’emissió de gasos contaminants, l’efecte hivernacle, l’augment de la temperatura, repercussions que provoca en la meteorologia, el nivell de les aigües marines... I, agafa’t que fa fort, s’han reunit a l’Estat espanyol, país que no compleix en la reducció de les emissions de contaminació. I l’empresa espanyola Endesa, la que més contamina, ha patrocinat l’assemblea de la cimera del clima de l’ONU.
Ha arribat a Lisboa, després de vint-i-dos dies de navegació, en un catamarà des dels EUA, en companyia del seu pare, la jove sueca de setze anys Thunberg. Fa dies que aquesta activista, centrada en els riscos mediambientals que està patint el nostre món, insta de manera immediata per tal d’abordar el tema del canvi climàtic als governants del món. Això és el que farà a Madrid i ha estat fent fins ara.
Es tracta d’un tema que ens està depassant i, de moment, les solucions tècniques de reducció d’emissió de gasos contaminants no és la solució al problema plantejat. Si algú està realment interessat pel tema, el que cal és proposar solucions per tal de canviar d’estil de vida, que és la causa de l’alteració del medi ambient. És a dir, hi ha d’haver una conversió real de la nostra manera de fer. Si no, no ens en sortirem. Això és el que està dient Greta Thunberg.
La combustió d’energia no renovable n’és la principal causa. La contaminació d’un seguit de capitals (i la més propera és Barcelona) ha estat la gota que ha vessat el got. Tenim alarma social estesa i, tot i amb això, correm el perill que els organitzadors d’aquest fòrum internacional només quedi en una fotografia, una més entre les moltes que s’han fet fins ara.
Un bon referent d’aquesta denúncia social ecològica fou l’encíclica Laudato si (2015), del papa Francesc, que porta per subtítol “Sobre la cura de la casa de tots”. En aquest document, entre moltes altres denúncies, feia una crítica al consumisme i al desenvolupament irresponsable. I a la vegada —ja aleshores— feia una crida per a fer “una reacció global” per combatre la degradació mediambiental i el canvi climàtic.
Un cas curiós d’aquesta documentació a nivell mundial és que causà més bon efecte en les ideologies d’esquerres que de dretes. Una nota per a reflexionar i a tenir en compte.
I avui som encara allà on som i poc s’ha fet. Heus ací la por que tot quedi només en una fotografia.

