Cantar nadales, no fa tants anys, encara es feia o es fa per tradició en alguns indrets abans d’anar a missa del Gall o en sortir-ne. Unes tradicions que estaven molt arrelades en els pobles i que, en alguns casos, es feien al voltant d’una foguera molt abans d’entrar a l’església. En alguns indrets i temps passats es feia molta tabola, en diades com aquestes.

És evident que en la litúrgia de les esglésies cristianes, a nivell mundial, en les seves comunitats aquest element musical ha estat un component fonamental i pedagògic de cantar cançons de Nadal, per tal de commemorar i celebrar el naixement de Jesús, amb el seu missatge de: ”Pau a la terra als homes de bona voluntat“.

Una tradició que, a banda de la litúrgia cristiana de les esglésies, avui continua cantant o escoltant nadales a les  escoles, corals, institucions, al costat del pessebre, després del dinar de Nadal, en representacions teatrals dels tradicionals pastorets, pessebres vivents, concerts , la música de carrer... 

Catalunya té uns extens vademècum històric de cançons nadalenques des de molt antic. Els primers reculls de nadales conservats daten del segle XV i, tres-cents  anys més tard, se n’introdueixen de noves sobre la base de les més antigues. Les primitives s’introduïen oralment, fet que comportava una modificació de la lletra del sentit original, al no escriure-les sobre paper.

Tant el “Desembre congelat” com “El cant dels ocells” ─segons dades– es parla que si van ser compostes en el s. XVIII. En el XIX hi ha els primers folkloristes, com el vilafranquí Manuel Milà Fontanals (1818-1884), o el mallorquí Marian Aguiló (1825-1884), que feren una extensa recopilació de cançons, entre elles les nadalenques. O l’últim terç també del XIX, un dels màxim representants de la Renaixença catalana, Francesc Pelagi Briz (Barcelona 1839-1889), també hi feu la seva aportació...

L’Orfeó Català i l’Obra del Cançoner Popular acabarien d’arrodonir aquesta recerca i posar en solfa i divulgar la seva obra arreu de Catalunya. Les lletres de les cançons de Nadal fan referència expressa al temps de Nadal, o sigui, al naixement del Salvador. Per tant, són cançons que manifesten alegria.  El temps que ocupen va del 25 de desembre al 2 de febrer, és a dir, des del naixement fins a la presentació de l’infant Jesús en el temple.

També hi ha cançons que fan un seguit d’interpretacions al voltant del naixement, que tracten de la maternitat de Maria o de sant Josep el seu espòs, o bé el reis mags, la fugida a Egipte, els sants innocents,... i també el 25 de desembre, que ha agafat molta volada internacionalment. El tema dels pastors  ha tingut  molt bona acollida, amb unes tonades molt conegudes  i populars; “Pastorets de la muntanya” o el “Rabadà”. Altres han estat més entranyables com “El noi de la mare” o com “El cant dels ocells”; aquesta última, Pau Casals la va universalitzar a les Nacions Unides el 1971...

Recordem que Casals es va caracteritzar per la seva lluita a favor de la pau mundial, la justícia i la llibertat i que el 24 d’octubre de 1971 el secretari de les Nacions Unides a Nova York , U Thant, li lliurava la medalla de la Pau. Però el que més ens va emocionar, als que ja som grans ─en una època de dictadura franquista i manca de llibertats─, fou el seu discurs i unes paraules que va expressar de manera precisa sobre la personalitat de Catalunya, a banda de la interpretació del cant dels ocells, en agraïment al seu homenatge.

Avui aquest “Cant dels ocells” torna a ser notícia altra  vegada, per l’independentisme, com a clam de pau, de justícia i llibertat, en les places i carrers de Catalunya demanant la llibertat tant dels presos polítics com dels exiliats.

Que tingueu tots un bon Nadal.