Senyores i senyors, quan aquesta humil Tribuna arribi a les seves llars, ja ben bé hauran passat quaranta-vuit hores del nou any 2020; un any que no n’és un de qualsevol, ja que amb ell també ens arriba una nova dècada.

Encara recordo el daltabaix de debats i pors que va aixecar l’arribada de l’any 2000. De petit em vaig fer un fart de llegir i, per cert, amb molta atenció, articles de revistes vàries que ens auguraven com viuríem l’any 2000, i sempre m’agradava comptar quants anys faltaven per arribar a aquell any tan fantàstic que auguraven les diferents revistes que parlaven del tema i jo llegia. Un cop estàvem a punt d’arribar-hi, va arribar aquella terrible por sobre què passaria amb els nostres ordinadors amb l’anomenat “efecte 2000”. Tothom tenia por de perdre la informació que contenien aquells ordinadors, amb molta menys memòria i capacitat que els telèfons que portem tots plegats a les nostres butxaques; i finalment, senyores i senyors, ni el món meravellós dels articles de les revistes dels seixanta i setanta sobre com viuríem l’any 2000 van ser veritat, ni tampoc cap ordinador va patir de l’efecte 2000.

També recordo que es va obrir l’etern debat sobre si la dècada començava amb l’any 2000 o bé amb l’any 2001 i al final, pel que estic sentint enguany, ja que llavors gairebé ningú es va posar d’acord, ben bé tothom assumeix que amb l’any 2020 estrenem una nova dècada.

Sigui com sigui, han passat vint anys des d’aquell suposat meravellós any 2000, i no sé com aniran aquesta dècada ni la següent; el que sé és que ja seré un venerable vellet, potser ple de xips.