Ja fa uns quants dies que hem encetat l’any nou i la nova dècada, tot i que encara hi ha algun espavilat, senyores i senyors, que diu que no, que la nova dècada començarà el 2021; però en fi, deixem-los córrer i fem anar les dècades de 0 a 0; és a dir, de 2020 a 2030.

Personalment, el nou any m’ha obsequiat, passats això sí uns dies, amb un nou any biològic i, lògicament, espero que en aquest nou període tot plegat vagi “de collons” i que la salut i la prosperitat no s’allunyin ni faltin en la meva vida.

Però, senyores i senyors, tornem al tema que ens ocupa i aquest és que això de l’arribada d’un nou any es fa pesada i una mica carregosa per a tothom, inclús per als qui no es dediquen al món de la informació, que no és el cas d’un servidor. I és que amb el nou any sempre arriben, primer, les estadístiques relatives entre l’any que s’acaba de deixar enrere i l’anterior; que si hi ha hagut més o menys morts a la carretera, en violència de gènere, en ús del transport públic… i vagin vostès afegint estadístiques com conceptes pugui tenir l’Enciclopèdia Britànica, per dir alguna cosa. També, a banda, tothom està pendent, quan un nou any comença, a veure quan arribarà el primer accident de l’any, la primera violació de l’any, la primera víctima de violència masclista, quant han pujat els preus de la llum, el gas… és a dir, s’estableix com una mena de morbositat de la qual ningú, però, vol ser protagonista, ja que normalment no s’espera a veure quina és la primera riallada de l’any, ja que no és notícia, tampoc. I jo em pregunto, quin serà el primer mosquit que em picarà i la primera mosca que m’emprenyarà?