Permeteu-me algunes dades per tal il·lustrar el que estic dient. El terme “galejador” o “galejadora” és un terme propi i genuí de Centelles (Osona), que deriva de la paraula galant. D’aquelles persones que fan gala d’una festa. O bé també esdevenia per l’home, temps passats cavaller, o gentil, —responsabilitat avui que també assumeix la dona—, per acompanyar amb elegància i festejar —amb una arma d’avantcàrrega, com pot ser un trabuc o escopeta— amb els seus trets, la celebració d’una festa tradicional, secular i patronal, com és la Festa del Pi de Santa Coloma de Centelles, i declarada temps ençà, com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional de Catalunya.

El terme trabucaire té un altre sentit, que no s’ajusta a Centelles, malgrat el “galejador” utilitzi un trabuc. El pi és una ofrena a la santa, que s’engalana amb ramells de pomes, pa d’àngel en forma circular i estrelles de galeta. Les primeres notícies documentals cal trobar-les al s. XVII i XVIII... 

La Festa del Pi, de Santa Coloma de Centelles, és una festa religiosa, amb el patronatge de Santa Coloma i és una devoció nascuda vers l’any 898, que introduïren a les nostres terres repobladors francs de l’altra banda del Pirineu, en l’època dels comtats catalans, i sobretot del comte Guifré Borrell (874-911), que fou comte de Barcelona, Girona i Osona...

El nom de Santa Coloma de Centelles, doncs, no arribaria fins al segle XV, quan els senyors del castell de Centelles decideixen establir-se a baix a la plana i, de manera definitiva, en un palau a prop de l’església romànica en honor de Santa Coloma. Així naixeria el nom del poble conegut com a Santa Coloma de Centelles, per la relació d’aquests dos estaments... 

Els centellencs sempre hem demostrat una gran devoció a la santa. Com diu el prestigiós historiador i fill adoptiu de Centelles, mossèn Antoni Pladevall: “En són testimonis els llegats piadosos que no falten en cap dels antics testaments.” Un seguit de retaules, alguns desapareguts per incendis o bé les guerres, en donaren testimoniatge... així com els noms de Coloma que llueixen avui encara algunes persones en la memòria de la santa...

  Els dies senyalats de la Festa del Pi de Santa Coloma, al mes de desembre, serien —sense entrar en gaire detalls— el de Sant Esteve, dia 26, per anar a marcar el pi; el 29 per anar a buscar la pólvora; el 30 per tirar trets enlaire i anar-lo a tallar i portar-lo al poble fins a dins l’església i penjar-lo sobre l’altar com ofrena. I el 31, dia de la patrona, la celebració d’un ofici solemne en seria la festivitat, que arribaria la seva culminació o punt final de la festa fins el dia 6 de gener, diada dels Reis Mags, amb la baixada del pi. La gent n’agafa un branquilló i es reparteix les pomes amb els qui han anat a galejar.

Els fills i filles de Centelles, que per raons diferents hem hagut de marxar del poble, en aquesta època de l’any solem retornar al nostre origen, per celebrar la festivitat, amb les nostres famílies. És la festa major, la més gran encara que sigui l’hivern. El copatró és sant Llop, i se celebra a l’estiu a l’1 de setembre. Amb dos sants foren portats a Centelles al mateix temps de la ciutat francesa de Sens al sud de París...

El dia trenta d’enguany, mentre baixàvem del bosc amb la carreta dels bous i el pi, els galejadors i galejadores, que érem al carrer de Sant Joan galejant, amb la intenció d’arribar a la plaça de la vila de Centelles i galejar amb les traques, se’ns manà que ens aturéssim i que no féssim més ús de les armes. Una notícia aterridora ens va envair l’ànim; als que havien pujat a dalt del campanar en el sector de les campanes, hi va haver una deflagració amb la pólvora... Més tard sabríem de la tragèdia, per diferents informacions, i que havia passat en el pitjor lloc...

La festa es deslluí i quedà suspesa. Els bous foren trets de la carreta, se substituïren per un tractor que, una vegada la plaça restà evacuada dels ferits i dels mitjans de socors, s’hi traslladà; va romandre sol, enmig d’un paorós ambient de dolor pels ferits, preocupació i quietud total. No seria fins a les cinc de la tarda que s’entraria a l’església amb silenci. El pi es penjaria sobre l’altar, i amb un cant ofegat dels goigs de Santa Coloma acabaria la jornada, amb un visca en honor a la santa.

L’endemà, el dia 31, la població despertaria compungida pels fets del dia anterior. Tot i sent el dia de la festivitat de la santa, i que s’havia de celebrar a les 11 del matí, amb goig, el tradicional ofici solemne, va resultar amb menys goig i solemne, ja que la tragèdia regnava en els cors dels centellencs i centellenques. I la feligresia i persones que galegem, que assistírem a l’acte religiós, participarem de l’Eucaristia, amb el record cap als companys ferits i les seves famílies.

Esperem que l’any del 2020 esdevingui, amb el temps, un any ple d’esperança per a tothom.