A la vila de Camprodon (Ripollès), hi ha les restes arqueològiques del seu castell, situat dalt del Puig de les Relíquies, dit també de Sant Nicolau (1196-1698), nom adquirit de la titularitat d’una antiga capella que hi havia. La creació de l’esmentada fortalesa i una vila fortificada fou privilegi concedit per Pere el Catòlic (1174-1213) i de l’abat Bernat, davant el perill de la guerra dels albigesos que envaïssin aquella contrada.

El que coneixem avui com a carrer València, i una altra part del casc urbà, quedaven en el passat sota els auspicis del monestir de Sant Pere, anomenat en èpoques passades com a Vila Vella. És a dir, fora del clos emmurallat. La vall de Camprodon, tant pel que fa al seu termenal com a municipis veïns, consta d’unes sis fortificacions d’origen medieval, totes elles de caràcter defensiu, però la més emblemàtica seria el castell de Sant Nicolau.

L’indret fortificat pren relleu dalt del turó que tot visitant pot admirar quan arriba a dita població, venint de Sant Pau de Segúries. Es pot contemplar encara el seu format defensiu per les restes dels últims vestigis del que foren les bases dels últims murs reconstruïts durant el s. XVII i que avui, en un programa de restauració portat a terme per la Diputació de Girona, en rescataran la història.

Les muralles del castell se cenyiren amb les de la vila —coneguda com Vila de Baix—, formant un clos murallat que incloïa un seguit d’edificacions, avui encara visibles, com la Torre del Rellotge, el pont romànic —antic camí de Cerdanya— amb el portal fortificat, la casa de la vila de construcció gòtic civil, l’església del Carme (s. XIV) i cal Marquès (s. XVIII); tot plegat dintre del format urbà medieval. El passeig de la muralla encara s’hi poden veure algunes restes escadusseres del mur defensiu, poc protegides.

El riu Ritort, que flanqueja pel cantó nord, el Ter que ho fa per ponent, la carretera que va cap a França per la C-38 per la banda de llevant, ressituen la fortalesa en el seu lloc privilegiat com a recinte fortificat. Enclavament estratègic que domina dues valls la del Ter venint de Setcases, i la del Ritort procedent del cantó fronterer.

Els episodis de les guerres amb el temps també feren estralls a Camprodon. Conteses sobretot portades a terme per la veïna monarquia francesa, que tenia la mirada posada, amb els seus anhels d’expansió, a les comarques pirinenques catalanes.

Aquí disposem d’algunes dades documentals: Lluís XI, rei de França, saqueja la vila de Camprodon, l’any 1470. Durant la Guerra Civil catalana, coneguda també com a Guerra dels Remences (1462-1472), rebé el saqueig de les tropes franceses. En el 1654-1658, durant la Guerra dels Segadors, fou ocupada aquesta vila també per l’exèrcit francès i hagué de patir pillatge.

No ens hauria d’estranyar, que Felip d’Anjou, conegut com a Felip V, es va voler presentar als catalans com al seu rei, molt abans de l’inici de la Guerra de Successió. Seria vers l’any 1705 que, amb el conegut Pacte dels Vigatans, s’hi oposarien a totes. Les raons foren variades, però sobretot un sentiment antifrancès que s’havia acumulat amb els anys, gràcies a les guerres del s. XVII.

Tornant al castell de Sant Nicolau, al ser una plaça de difícil defensa, en el 1698 seria volat perquè no caigués altra vegada en mans enemigues, per ordre del virrei de Catalunya el duc Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses. Avui resten els fonaments i parets de les antigues muralles, entremig d’horts, ermots i jardins, totes elles amb prou història per anar redescobrint la nostra.