Havia enviat ja l’article d’aquesta setmana en el qual em queixava del desencant que podia provocar en molts ambients la falta de precisió sobre el tema de la consulta. Just a punt d’entrar la revista a màquines, em sorprèn la notícia de l’acord entre els partits i per això cuita-corrents improviso un altre escrit.

La perspectiva ha canviat sensiblement i en positiu. Allò que semblava difícil finalment s’ha aconseguit. Ja tenim pregunta i data per al referèndum. Les declaracions tant del president Mas com del partits que estan a favor del dret a decidir obren un nou horitzó al futur de Catalunya. Finalment, podrem manifestar lliurement la nostra voluntat, en un plantejament que ha englobat una majoria parlamentària plural que ha de ser el reflex de la pluralitat de la societat. Tothom podrà votar i tothom podrà fer-ho lliurement.

Eren de preveure, però, les reaccions contràries vingudes tant des del govern central com de l’oposició. Ja han anunciat una i altra vegada que el referèndum no es farà. No han dit, però, què faran per impedir-ho. Per això hem d’estar preparats, fins i tot, per a la suspensió de l’autonomia catalana, que sembla l’únic mitjà per evitar que el procés arribi a port.

D’una banda, després de l’acord dels partits catalans, cal esperar que no hi haurà fissures davant els atacs que sens dubte vindran de Madrid. Allò que s’ha acordat s’ha de defensar amb totes les conseqüències. D’aquí en depèn tot. De la unitat dels representants del poble català  enfront dels que volen negar-li el dret més democràtic que existeix: fer parlar les urnes amb total llibertat.

Es presenta un 2014 ple d’interrogants que caldrà respondre. No sabem per ara què tenen previst ni el govern de Catalunya per dur-lo a terme ni el de l’estat per evitar-ho. Tot és possible, però una cosa és certa: no hi ha marxa enrere, a no ser que apel·lin a l’ús de la força. Ara ja no valen paraules, esperem fets. I voldríem que aquests fets es corresponguessin al tarannà democràtic que uns i altres blandeixen com a arma contra la qual no hi valen raons.

Han de passar coses. Sens dubte no tardarem a veure les conseqüències d’una declaració solemne del dret a la sobirania que han expressat la majoria de partits catalans. Estarem atents i preparats perquè maniobres tèrboles no traeixin l’esperit obert i democràtic que ha manifestat el poble català fins ara, molt diferent de les actituds tancades i immobilistes que han arribat des dels organismes de l’estat.

Tenim al davant un enemic poderós, però també el convenciment que una voluntat ferma i decidida pot superar els obstacles. David contra Goliat, però el gegant no és invencible i tenim la certesa que arribarem d’una vegada per totes a assolir la llibertat plena, que no pot ser altra que la d’una Catalunya lliure. És a dir: Catalunya ha de ser allò que els ciutadans vulguin. I contra la voluntat del poble no hi ha lleis que hi valguin. Avui iniciem un nou camí: el de la llibertat.