Poesia, assaig, reflexions i creacions artístiques. Diferents modalitats per expressar un mateix fet, l’aiguat de Sant Marc, des del punt de vista personal de cada autor. En aquest article continuem l’1x1 dels diferents escrits que podeu trobar en el llibre solidari editat per l’Escarritx Literari, que és, també, una mirada panoràmica a la literatura d’avui d’aquestes contrades.

Enriqueta Moix Maré presenta a “El dia després” un relat sincer de les impressions que li va causar veure l’estat del Pont Vell l’endemà de la riuada: “Recolzada a la barana i totalment absorta contemplo el desastre (...) el riu no té aturador quan desperta de la seva letargia.” Per descobrir la narrativa i els relats de l’escriptora montblanquina heu de llegir Pedaç a pedaç (El Toll, 2018). 

Salvador Balcells era a Tòquio aquell 22 d’octubre de 2019. L’autor de novel·la negra i promotor del festival internacional de novel·la El Vi Fa Sang de l’Espluga de Francolí, explica la recepció de la notícia des del Japó a “Reflexions des de la llunyania”, un text en el qual recorda aquella cançó de Raimon que diu: “O plou poc o plou massa. Al meu país la pluja no sap ploure.”

Rosa de les Neus Marco-Palau inclou al volum una síntesi ampliada de dos articles que va publicar al setmanari Nova Conca els dies següents de l’aiguat. Així, a “A tu, Pont Vell”, la doctora en comunicació repassa el paisatge bucòlic montblanquí a través de la mirada del pintor cubista Palau Ferré: “Hi veig els colors expressionistes, hi sento la remor de les fulles dels arbres propers, hi veig els vermells d’un cel ponent-se (...) un món idíl·lic.”

Maria Carme Poblet concep a “La força de la naturalesa” la rapidesa del canvi que va patir el riu Francolí en molt poques hores, ja que el matí previ a l’aiguat, tot just la pluja “lliscava harmoniosa i, fins i tot, juganera (...) es podia delectar escoltant el dringar musical, d’unes notes boniques i transparents” que aquella nit canviarien de to. L’autora espluguina en recorda les víctimes i en proposa una oració i una pregària, a més del condol. 

Laia Pastor López ens endinsa en la seva mirada personal del fet, a través del racó màgic de la font de la Ceba, que avui s’ha fos. Una màgia, la de l’article “Tardes d’estiu vora el riu Francolí”, que trobem també en un conte preciós, el de La Mariona i la capseta màgica (La Musca, 2019), escrita conjuntament amb Jordi Pinyol i dedicada a la seva filla, nascuda a la 28a setmana de gestació. Els dibuixos de Joan Turu són espectaculars.

  Teresa Duch Dolcet comença el seu text amb una idea clau: “El pare sempre mirava el cel (...) per preveure quin temps faria.” Fonts, boscos i avellaners s’entrellacen amb els records juvenils de l’autora. Pocs mesos enrere, l’escriptora de Vimbodí publicava un nou llibre de relats, Camins de pedra (Terra Ignota, 2019), inspirant-se en un mapa que l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va descobrir a les excavacions del Molí del Salt del municipi.

Raquel Estrada Roig ens trasllada a la riuada al Pla de Santa Maria del 1987 en el seu text “Records de l’aigua”. L’autora, tot i néixer a Constantí, va passar gairebé tota la seva infantesa i adolescència al Pla, on recorda aquelles escenes de roba de nen, papers i coses mullades per sempre. El que sí que podeu recuperar és algun dels seus llibres, com Esferes coincidents. Tres finestres d’interior (Cossetània, 2013).

Eduard Contijoch recupera un fragment de la seva novel·la El Convent (Círculo Rojo, 2014) en què l’escena se situa en l’aiguat del 22 de setembre de 1874: “Veieren des de l’escala com començava a inundar-se el terra del pis de baix. –Creus que pujarà fins aquí?”. No us perdeu les entrevistes literàries que l’escriptor i director de la revista El Foradot emet al programa Can Contijoch de Ràdio Montblanc.

Albert Carreras, fotògraf i cap de col·leccions del Museu de la Vida Rural, descriu aquells còdols que acaricien i brillen prop d’un pont masegat. A “Hi ha un lloc ple de flors esqueixades”, el tuiter mira també al futur i, referint-se al Pont Vell, expressa que: “Poetes tornaran a cantar-te. I tornarem a travessar-te una nit de primavera.” Esperem, doncs, que arribi la nova primavera. 
Hem de treballar per aconseguir-ho.