Com vostès ja saben, quan una malaltia afecta les persones d’una zona, sector o un sol país se’n diu epidèmia, però quan afecta milions de persones llavors és pandèmia. Doncs bé, l’any 1918 (el del final de la Primera Guerra Mundial) es declarà una pandèmia de grip que a la llarga va afectar més de cent milions de persones. Aquesta grip va acabar anomenant-se “grip espanyola” o “gran pandèmia de grip de 1918”.

Aquell sinistre fou originat per una malaltia infecciosa viral molt greu , que va causar la mort d’uns cent milions de persones a tot el món. Es va iniciar l’any 1918 i va acabar el 1919, després d’ingents esforços de la medicina mundial per truncar el mal, i en conseqüència fou molt més greu que l’anomenada pesta negra de l’edat mitjana, que va matar 25 milions de persones durant els cinc anys que flagel·là Europa.

Aquest fenomen es va conèixer arreu del món i encara així se’n fa referència com a grip espanyola. El nom va sorgir dels governs bel·ligerants que temien informar sobre la mort de ciutadans dels seus països per causa de la grip. Les forces aliades i les de l’Eix patien grans pèrdues a causa de la grip durant la guerra mundial, però ambdues parts restringien la informació per tal que l’enemic no se n’aprofités. En canvi a Espanya, com que no estava en guerra, es va permetre que les publicacions informessin sobre la grip de manera oberta. Alguns autors apunten que a finals de la primavera de 1918 l’agència Fabra va enviar des d’Espanya un teletip informant que “una estranya malaltia de característiques epidèmiques” havia aparegut a Madrid. El comunicat deia que l’epidèmia era “de caràcter benigne” i que no s’havien “registrat defuncions”. Des d’aquest moment es va anomenar “grip espanyola”, i amb això Espanya va acabar sent el cap de turc del flagell i, tot i que els viròlegs, epidemiòlegs i historiadors afirmen cent anys més tard que no es va originar a Espanya, se la segueix anomenant grip espanyola.

Deixant a part l’anècdota, cal dir que la pandèmia sortí de la Xina, des d’on en aquella època hi havia molta emigració cap als Estats Units. El fet es relaciona amb el primer cas de mort per la grip, la d’un soldat estatunidenc el 8 de març del 1918 que havia estat destinat a Orient. En les mateixes dates es va observar brosta a diversos llocs del país i a la presó de San Quintín, de Califòrnia. Per aquest motiu, els investigadors accepten que la pandèmia de la grip té un origen americà i que el soldats americans de la Primera Guerra Mundial haurien portat el virus a Europa entre l’abril i el maig de 1918, que s’hauria estès progressivament a tot el món. Es calcula que a Barcelona foren uns 150.000, els afectats.

Els símptomes de la grip espanyola són augment de la febre, tremolors, mal de cap, dolors musculars a l’esquena i les cames i tos seca. Així es va presentar en la majoria dels casos descrits, però la majoria de malalts que mostraven signes d’infecció morien a les vint-i-quatre hores. Fins i tot hi ha dades de gent que queia literalment morta pels carrers i altres morien després de dos o tres dies. La mort es produïa especialment per embassament dels pulmons, que s’omplia de la sang provocada per les hemorràgies. Com a curiositat cal comentar que la majoria de persones mortes eren d’edats entre els 20 i els 40 anys, a diferència d’altres pandèmies que afecten especialment infants i persones d’edat. L’explicació que es dona és que hauria estat possible que la gent gran de l’època tingués alguna immunitat adquirida per alguna infecció prèvia d’un virus de la grip de menor virulència. 

La grip de fa cent anys ens porta a parlar de l’actual estat clínic, que com veuran és un gran pas aconseguit a favor de la salut i en contra de la grip. Vegin: 

Trobar una vacuna universal que protegeixi de tots els ceps de la grip és un repte en microbiologia. Només a Espanya hi ha entre 8.000 i 14.000 morts anuals en centres mèdics associades amb la grip, i hi ha 1,3 milions de consultes mediques anuals per aquesta malaltia i 140.000 visites a urgències hospitalàries. És a dir, que tot i l’avanç aconseguit la grip és una malaltia greu i la millor forma de prevenció és la vacunació.

L’OMS (Organització Mundial de la Salut), referint-se a la vacuna antigripal, espera que el 2022 ja hi hagi una vacuna que protegeixi contra la grip greu almenys durant un any i que el 2027 aquesta vacuna protegeixi durant cinc o més anys És a dir, que l’objectiu principal és aconseguir una vacuna universal de protecció ampliada contra els ceps potencialment circulants, ja que cada any les formulacions de la vacuna s’han de canviar i administrar-se de nou. Quant a l’eficàcia de la vacuna, actualment és del 75%, però varia en funció de les característiques del virus pròpies de cada any, ja que l’efectivitat de la vacuna queda condicionada a la mutació del virus; no obstant això els estudis que es duen a terme acceleradament en preveuen actualment una efectivitat del 90%.

Tot i el que falta per acabar d’una vegada amb la grip definitivament, els avenços aconseguits contra la malaltia en cent anys han estat considerables.