Senyores i senyors, en aquest país nostre, Catalunya, és clar, estem de pega, i és que no parem de votar en eleccions que ben bé no voldríem fer tan sovint, ans al contrari, només cada quatre anys.

I és que aquest 2020, senyores i senyors, els catalanets tornarem a anar a les urnes per escollir un nou Parlament del quan haurà de sortir un nou president de la Generalitat després de que el govern actual ben just hagi pogut aguantar dos anys d’unió matrimonial.

Ja es veia venir, vista la idiosincràsia catalana, que aquest govern, sorgit d’unes eleccions, per cert, convocades per l’inefable Rajoy sota el 155, no duraria per a gaires capítols i així ha anat. A més a més, novament s’ha tornat a donar la raó a l’altre inefable, don Aznar, que abans ens trencaríem els catalans que no pas Espanya.

Amb tot plegat, és llastimós veure com són més llargues les sèries de TV3 que no pas els governs catalans, per no parlar també dels espanyols, en els darrers temps. I ja, mireu si som desgraciats els catalans, que en les eleccions en què sí que volíem votar, el referèndum de l’1 d’octubre, mig país en va sortir atonyinat.

Amb tot plegat, senyores i senyors, esperem, mentre no arriba l’esperat alliberament del nostre país, que si d’una vegada surt un govern estable, a banda de treballar per un referèndum autoritzat —que crec que mai s’autoritzarà i serem independents aviat pels desmèrits espanyols—, es dignin a governar, a fer lleis i no tant a buscar sortir a la tele o la ràdio o al Twitter, i si pot ser, per teixir un país socialment molt més just.