El mes anterior va ser un mes de bons banquets familiars; els de Nadal i Cap d’Any marquen molt i et porten a fer la pregunta: en el transcurs dels segles quants banquets hauran superat els de l’àvia Treseta?

Endinsem-nos en la història.

Assurnasirpal II  i el banquet més gran  de la història
El més gran àpat de l’antiguitat fou el festí ostentós i espectacular del monarca Assurnasirpal II, rei d’Assíria, que oferí als seus súbdits ael segle IX aC per commemorar la inauguració del seu palau. El banquet va durar deu dies, i hi van ser convidades 69.574 persones entre familiars, senyors feudals, funcionaris del regne, caps tribals i també famílies del poble.

Durant el banquet es van servir, només per als plats de carn, més de 1.000 bous, 14.000 cabrits, 500 antílops i 10.000 ocells, i per als a partidaris del peix, més de 10.000 peces d’espècies aquàtiques diferents. Acompanyaren les viandes uns 10.000 pans. Respecte a les begudes, foren 10.000 botes de vi i 10.000 gerres d’una primitiva cervesa.

Amb aquests comptes tan meticulosos cal suposar que l’administrador reial degué fer els càlculs amb cura. 

El sopar de Cleòpatra,  la reina de l’antic Egipte, i Marc Antoni
Alguns diuen que aquest sopar va ser el més car de la història i les xifres de les consumicions fan que siguin certes, sobretot si tenim en compte que el moment més important de la vetllada van ser dos comensals d’estirp: la reina d’Egipte i el tribú màxim de la Roma imperial. Els historiadors de l’època diuen del sopar que la reina va obsequiar al tribú li va costar deu milions de sestercis, que serien més d’una desena de milions d’euros actuals. En aquell sopar es van servir viandes de les més variades procedències, com foren faisans, isards, ànecs, perdius, garrins, cérvols, capons, tots exquisidament cuinats per cuiners cridats d’arreu de l’imperi, i amb begudes gairebé divines com eren els vins d’Hispània, cerveses dels països bàrbars i pocions alcohòliques de la Gàl·lia, que es feren presents en tot moment sobre la taula. A mig sopar la reina es va dirigir a un taxador per preguntar-li pel valor de les dues grans perles que adornaven el seu coll. Cadascuna, segons el magistrat, valia almenys cinc milions de sestercis. Cleòpatra en va agafar una, la va tirar dins una copa de vinagre i, una vegada diluïda, se la va beure sense deixar-ne ni gota. Marc Antoni, abans que la segona es diluís, va acceptar l’amor de la reina.

Las bodes de Camacho i Quiteria, d’El Quixot

Els cèlebre hidalgo, el “de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor”, i el seu fidel escuder, “un labrador vecino suyo, hombre de bien pero de muy poca sal en la mollera”, eren diferents fins i tot en qüestions culinàries.

Cervantes va reflectir gastronòmicament la societat més acomodada del Segle d’Or amb la varietat de menjars que gaudia el mateix Alonso Quijano a la seva hisenda; ho explica en el primer capítol d’El Quixot.

Hidalgo i pagerol, és a dir el Quixot i Sancho, gaudirien d’un exuberant i luxós banquet a les noces de Camacho i Quiteria, on van assistir més de cinquanta cuiners per preparar una taula de dotze metres de llarg plena de tendres garrins, carners sencers ficats en olles al foc, incomptables llebres, gallines, ocells i caça en general i recipients plens de vi que regaven tal festí, ple d’espècies i fregits “de massa” capbussats en mel. Com li digué un dels cuiners al destarotat Sancho: “Hermano, este día no es de aquellos sobre quien tiene “juridición” la hambre, merced al rico Camacho. Apeaos y mirad si hay por ahí un cucharón, y espumad una gallina o dos, y buen provecho os hagan.”

Les noces del rei Enric IV de França i Maria  de Mèdici

Les noces reials d’aquests dos nobles van tenir lloc a Florència, ciutat de la qual era originària la família, amb una cerimònia majestuosa on celebraren un banquet extraordinari. Un dels més grans artistes toscans, Bernardo Buontalenti, va ser l’encarregat de dissenyar el convit per als més de tres-cents convidats i per al qual disposaria d’un pressupost il·limitat. Els relats de l’època parlen que se serviren més de cinquanta plats, després que de la taula sortissin ocells de sota els tovallons volant, davant la sorpresa dels concurrents. Després de servits els cinquanta, foren desplegades les exquisideses de postres a base de sorbets de llet i mel que la mateixa primera dama, Maria de Mèdici, havia inspirat.

 
El del rei Jordi IV del Regne Unit

El rei Jordi IV, que a més ostentava els títols de senyor de Hannover, duc de Brunswick-Lüneburg, duc de Bremen i príncep de Verden, durant aquest període, els primers anys del segle XIX, fou quan es va guanyar la seva fama de golut. Al gener de 1817, Jordi va captar per al seu servei un dels cuiners més importants de l’època perquè preparés un gran sopar en honor del gran duc Nicolau de Rússia. El banquet se’l va conèixer com el més gran del segle i va tenir lloc al Royal Pavilion de Brighton. Fou tan important com per quedar marcat com un banquet que havia superat fins i tot els de Napoleó o els de la casa Rothschild (aleshores els jueus més rics). La decoració del lloc va seguir l’exotisme i l’exuberància que tant agradaven als virtuosos de l’època: una taula de més de seixanta metres va comptar amb ornamentació de luxe, com l’insospitat reguerol d’aigua perfumada que discorria al llarg de la taula en un rec ple de flors aromàtiques. Amb tot, el més important, el menú de la nit, que no va decebre pas a cap dels comensals. Foren cent vint plats, entre sopes, guisats, estofats i postres, servits sobre plàteres d’or i plata. Amb tipus de festins com aquests no és d’estranyar que el poble digués entre llavis que l’abdomen sense encotillar de sa majestat li arribava als genolls. 

El primer banquet  a l’espai
L’any 1961, la Unió Soviètica va acaparar l’atenció del món al mateix temps que donava una bufetada als ianquis amb la posada del primer home a l’espai. Aquesta gesta fou la competició inicial entre els dos colossos i va tenir com a primer gran vencedor el rus Iuri Gagarin, en ser el primer home a sortir a l’espai amb la Vostok 1, i millor encara, Guérman Titov, la primera persona a alimentar-se fora del nostre planeta, a bord de la Vostok 2, acte important fet quatre mesos més tard del primer. El menú de Titov fou moderat però no deixà de ser el primer banquet espacial. Es va compondre d’una crema de verdures, una llauna de pasta de fetge i un suc de grosella. Tot i que el banquet no va constar de milers de viandes ni centenars de begudes com els que hem narrat, almenys va servir per determinar que la ingravitació no afectava el consum d’aliments, cosa  importantíssima per als temps a venir, per deixar-ne constància per a les futures celebracions espacials que esdevindran en el futur.