Arran del pacte entre ERC i PSOE, no podem dir res fins que no hi hagi veritables resultats. Molts ens trobem entrampats en un pacte que no deixa de generar dubtes; amb un PSOE que abans de les eleccions i durant la campanya no deia res de bo sobre l’independentisme. I més quan encara hi havia i hi ha presos polítics i exiliats, i la destitució de Junqueras com a eurodiputat per acabar-ho d’adobar. I és que amb una situació com aquesta, certament, tot plegat no genera cap confiança o es fa molt feixuga, perquè la confiança s’ha de guanyar, no ve donada.

Ara, això sí, cal trobar la necessitat d’un desllorigador al tema del procés, que obligui a establir forçosament un diàleg amb aquest nou govern, que diuen que serà progressista. Tot per tal de trobar sortida i per desencallar alguna cosa, que encara no sabem què. 

Tenint present que al cantó del pacte és on encara es parla més de negociació que de repressió o de sentències judicials. Què hauria passat si el PSOE hagués pactat amb el PP i Cs, interessats a aplicar sense remissió el 155? Tot i que la situació no ens agrada, és la menys nociva amb aquest pacte.

Entrant en temes raonables, la investidura de Sánchez s’ha vist com un mal menor. I pel que s’ha pogut veure ERC ha obrat en aquesta direcció. Amb el supòsit que, si les condicions del pacte establertes no es complissin, l’acord es trencaria, i entraríem en una fase de recessió, que no convé a cap de les parts implicades.

També s’ha de dir que, en aquest acord, s’hauria vist amb bons ulls que hi haguessin sigut la resta de forces independentistes.

Ara, com ja s’ha parlat tantes vegades, o l’Estat agafa el toro per les banyes o perdrem bous i esquelles. Ho deia un columnista d’un diari: “L’Estat no té solucions màgiques, o s’imposa el seny o entrem en fallida. Veurem quina serà la sortida de Catalunya, però segur que Espanya està al davant i l’últim tren que passarà per aquesta via, o l’agafa o perdrà la darrera sortida democràtica.” Tot està per veure.