Si hem dedicat les columnes del mes de gener a ressenyar de manera breu les diferents creacions que els escriptors han ideat per homenatjar o recordar la riuada del Francolí del passat 22 d’octubre, avui acabem aquesta sèrie. Si bé inicialment havíem previst que tractaríem la temàtica amb un total de quatre articles, l’interès de les diferents creacions literàries ens han fet ampliar-ne l’explicació fins als cinc actuals. Vegem, doncs, els darrers textos de L’aiguat de Sant Marc (Escarritx Literari, 2019)!

Manel Martínez i Garcia analitza a “El Francolí neix al barranc de Biern” la distribució geogràfica i les causes de la riuada del 22 d’octubre, diferenciant-les de les que van tenir lloc 25 anys enrere, el 10 d’octubre de 1994. Martínez recorda, a més, que el riu Francolí no neix de les aigües subterrànies que surten de la cova de la Font Major, sinó molt més amunt, al barranc de Biern. Bon coneixedor de l’empremta humana a l’entorn natural d’aquestes contrades, el vimbodinenc disposa de nombroses publicacions sobre la qüestió, entre les quals: La vida als masos i altres disseminats de la Conca de Barberà (2018), Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat (l’exemple de la Conca de Barberà) (Cossetània, 2010) i El bosc de Poblet al llarg dels anys (Cossetània, 2002).

Francesc Marco-Palau? Bé, només vull animar-vos a llegir l’article que vaig escriure pensant sobretot en l’impacte que els esdeveniments van tenir en els montblanquins de fora vila, a partir dels sentiments i sensacions d’aquelles hores i els dies posteriors.

Tina Vallès reprodueix una síntesi de l’article “Avís de color fang” que va publicar a Vilaweb l’1 de novembre de 2019. Gràcies a la gran difusió que el diari digital té al conjunt dels territoris de parla catalana, molts lectors van poder conèixer un testimoniatge reflexiu i directe com el de Tina Vallès, que ens parlava dels fotògrafs Parés, de l’Adroguer Nou, i també d’aquella xemeneia i la bòbila, que avui són runa. A través de l’escriptora de La memòria de l’arbre (Anagrama, 2017) i tants altres llibres de narrativa i literatura infantil com Crec (Kireei, 2017) o Erra (Comanegra, 2018) ens endinsem en un relat personal colpidor.

Andreu Mayayo i Artal ens parla del Titànic, Venècia i l’apocalipsi a “L’aiguat de Sant Joan Pau II”, un article en què agraeix a la jove Greta Thunberg la tasca de sensibilització que està fent entre els joves: “Ningú dels que remenaven les cireres va parar orella al crit d’alerta de la Greta Thunberg fent-nos palès que el foc ja calava a la nostra llar (...) Gràcies, Greta.”

Josep Maria Porta i Balanyà clou el llibre solidari de l’Escarritx amb un interessantíssim “Els aiguats a Montblanc en el transcurs de la història”. Un text necessari per mirar enrere i disposar d’una perspectiva històrica que moltes vegades la gent oblida.  Així, el director de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, que recentment ha publicat Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (Cossetània, 2018), recupera els principals aiguats que ha patit la Vila Ducal, des del 1320 fins a l’actualitat. D’aquesta manera, a partir de les cròniques i la documentació arxivística que se’n conserva, Porta detalla les afectacions personals i materials que van patir-se, entre d’altres, el juliol de 1792, amb l’aiguat de Sant Cristòfol —el primer que es batejaria amb el nom del dia—, amb l’aiguat de Santa Tecla del 1874 o el de Sant Lluc de 1930. Un recull que caldrà consultar sovint. La història del llibre no acaba aquí. Aquestes setmanes està continuant amb tot de presentacions en diferents municipis de la comarca, creant espais compartits de sensacions, sentiments i mirades de futur. Bona lectura!