Llegia un article que parlava de l’humor en temps de crisi. I deia que una de les característiques de l’ésser humà era tenir bon humor. I prosseguia —entre altres idees— que l’animal humà, fruit de la seva intel·ligència i de les seves connexions neuronals, era capaç de riure en descobrir diferents relacions entre idees i conceptes.

És bo saber de l’humor dels humans en temps de vaques flaques, on tot sembla que s’estavelli, perquè hi ha més en contra que a favor, per falta de bondat, solidaritat i respecte... I ja no parlem de la política, l’economia, el treball, les pensions, els lloguers, la sanitat, l’educació... perquè sembla que hi ha més per a plorar que per a riure. Per sort, si hi solem recórrer en un moment de relaxació, poder trobar un bri d’humor com apunt d’un inici de fugida, sol anar bé.

Se’ns diu que la màxima expressió de l’humor és aquella que neix com a fruit de la reflexió, és a dir, la que reflecteix la visió humorística i ridícula de la pròpia persona. Ser capaços de riure’s d’un mateix esdevé una bona teràpia per a sobreviure i per a créixer. Els nostres tics, de vegades irritables i presumptuosos que s’hi barregen, se solen solucionar amb eficàcia, gràcies a l’humor que hi posem; aquest ens fa adonar de la nostra feble realitat humana i ens fa tocar més de peus a terra. Això fa créixer, ens fa més humans, més persones.

Aquest tema plantejat em porta a recordar humoristes com el Tricicle: un humor gestual universal que es riu de l’home, però amb gràcia i que no ofèn. De l’humor dels esquetxos sobre la nostra situació política, de “Polònia” a TV3, podríem dir que és mes directa i s’ajusta a una realitat més punyent, més calcada a les dificultats de la política, tant catalana com espanyola, que estem vivint i patint. Aquí queden lluïdes les misèries humanes...

La situació tensa i enrarida viscuda avui a Catalunya ens pot ajudar a encarar les coses, no frívolament o banalment, sinó en profunditat, fent una interpretació de la realitat en clau d’humor; pot ajudar a enfocar els temes de manera més distesa, malgrat les adversitats.

Hem de ser capaços d’expressar el bon humor i de riure’ns de la situació en què vivim, de la pròpia societat o institucions a les quals pertanyem, per tal de superar la frontera que ens pot ajudar a  poder conviure alhora en pau i  buscar solucions per tal d’anar avançant cap a una evolució més humana de la nostra vida.