La lluita per la igualtat i contra la discriminació de les dones violades està posant de manifest que s’ha aconseguit avançar en els seus objectius de millora. Però és poc, pel que fa a aquesta societat avançada que tots ens creiem ser. Queda molt per fer, per tal d’erradicar la desigualtat de gènere entre home i dona, perquè uns i altres es troben en un mateix pla del dret a la dignitat, com a éssers humans que som; i encara hi ha qui no ho té en compte.

Els experts posen en relleu un seguit de realitats que componen una estructura de violència de gènere pel que fa a la dona, en aquest tema que ens ocupa, com poden ser: agressions, violació, assetjaments, discriminació o feminicidi (terme utilitzat per la catedràtica Julia López, investigadora del Grup de Recerca en Dret Laboral i de Seguretat, que ha publicat diversos treballs sobre aquesta matèria). L’atac a la dona esdevé una forma d’exercici del poder sobre una altra persona que viola els drets fonamentals.

També se’ns diu que el tracte de la violència perpetrada a les dones suposa un tracte del qui agredeix a les agredides, com si aquestes fossin un objecte i fossin de propietat de l’agressor; aquest, el que fa, de bones a primeres, és deshumanitzar-les, de tal manera que li permet cometre tota classe de vexacions i delictes.

A la societat li cal reconèixer les víctimes, que són víctimes com a tals, perquè amb elles es constata que hi ha agressors. Per altra part, perquè hi hagi condemna contra la violència sobre les dones és necessària la identificació de l’agressor.

És la manera de veure les víctimes com a subjectes de ple dret. Es tracta la víctima com a tal, cosa que no s’havia fet en el passat, i el dret de ser protegida per les institucions. Així, d’aquesta manera, a les víctimes els és reconeguda la seva dignitat.

La societat durant molt de temps ha mantingut una actitud complicada enfront d’aquest fet. Les dones que han patit violència de vegades des de la societat han estat condemnades perquè s’ha volgut entendre que hi hagut connivència amb l’agressor.

  La precarietat laboral que pateixen moltes dones es manifesta com una violència d’aquest gènere, perquè limita d’entrada tota sortida d’aquestes situacions per les víctimes.

Si ens centrem en la imatge del pobre, trobarem que és aquell que no és comptat dins la societat; i d’aquest tipus de pobresa n’hi ha molta. El cas de la dona, com diuen les i els analistes, no vol dir que sigui pobra, tot i que hi ha qui ho és, però només falta que sigui dona perquè hi hagi drets que ja no hi són presents.

Els entesos en la matèria precisen que l’alliberament de les víctimes passa primer per reconèixer els seus drets inalienables per tal de poder desenvolupar-se com a ésser humà, i a ser tractada amb dignitat, des dels drets i de la igualtat, i no des de la discriminació. Avançar en una societat en pau, llibertat i respecte implica la transformació radical de la societat en cadascun dels seus membres.