La Catalunya Nord (1)

La Catalunya Nord (1)
La Catalunya Nord (1)
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

Perpinyà és la capital del Rosselló i de la Catalunya Nord. És la ciutat del Castellet, del Palau dels Reis de Mallorca, del riu Tet. És un emplaçament bastió per a la cultura del país, té ben a prop la Porta Catalana i el castell de Salses. L’esperança de la Maternitat d’Elna, i la tristesa de les platges d’Argelers. Quants de vosaltres hi heu estat més d’una vegada? En general, als que ens agrada caminar per totes les comarques i visitar més i més indrets i persones, Perpinyà i en general la Catalunya Nord sempre són parada en la ruta. 


Però, tenim clar quines comarques conformen aquest territori? Històricament en formen part sis comarques: el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir, l’Alta Cerdanya i la Fenolleda. Amb les seves respectives capitals: Perpinyà, Ceret, Prada, Formiguera, Montlluís i Sant Pau de Fenollet. Dins de l’Alta Cerdanya hi trobem un municipi força conegut, Llívia, però que és part de la comarca del sud, la Baixa Cerdanya, ja al Principat. El 2007, però, es va proposar elevar a comarca la demarcació dels Aspres, amb capital a Tuïr. Si anem uns quants quilòmetres cap a l’interior arribarem a Prada de Conflent, on cada mes d’agost se celebra la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Un excel·lent punt de trobada de persones d’arreu dels territoris de parla catalana, que es reuneixen durant dues setmanes a la capital del Conflent per assistir a cursos i conferències, a presentacions de llibres i tallers, a excursions i taules rodones. Són matins i tardes plens d’activitat intensa, trobades que vertebren el territori i creen xarxa, i que es distribueixen en diversos àmbits, com ara història, llengua, tradicions, excursionisme, política... No hi falta l’amaniment musical. Recordo un concert de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, a l’església de Sant Pere de Prada, un vespre d’agost, amb obres de compositors catalans, algunes d’elles s’havien tocat molt poques vegades, d’altres eren uns dels nostres clàssics. L’ambient musical, l’entorn privilegiat i la situació geogràfica fa que compartir estones com aquella amb persones d’arreu del territori sigui un regal. 


D’entre l’oferta de cursos de la UCE hi ha les classes de balls tradicionals, d’història de Catalunya, la pujada al Canigó, tast de vins de la terra... També hi tenen lloc parlaments institucionals i un llarg etcètera d’activitats a les quals és impossible assistir en la seva totalitat, ja que diverses d’elles acaben tenint lloc a la mateixa hora, en sales contigües de l’edifici del Liceu Renouvier (on se celebra la UCE), a l’auditori, o a la plaça porxada. Aquesta dinàmica és potser encara més intensa que la de la majoria de congressos acadèmics, en què les ponències no poden sinó solapar-se, i hem de triar què prioritzem. D’activitats durant el dia n’hi ha per donar i per vendre, però els vespres també són espais de socialització. Hi ha zona musical a la plaça del Liceu, i trobades a la plaça de Prada. Les cafeteries i terrasses són plenes de gom a gom de pradencs i catalans d’arreu, a més d’altres visitants que pugui haver-hi en aquelles dates al poble.


Si mirem l’actualitat, ara fa tot just tres setmanes el Conflent va rebre una bona notícia, després de temps de reivindicació, per fi poden tornar a veure TV3 i escoltar Catalunya Ràdio, i tots els seus canals associats, el Canal 33, el 3/24, el Super3, Catalunya Informació, etc. Fins ara, l’única ràdio nord-catalana que emetia exclusivament en català era Ràdio Arrels, i d’aquesta manera s’amplia el ventall de possibilitats. Ràdio Arrels ha fet i fa una gran tasca, mantenint la llengua durant tot aquest temps que ha estat l’únic canal. I ara, s’hi afegeixen també les emissores del Principat. Us imagineu una reciprocitat total dels canals de tots els diversos territoris de parla catalana? Poder veure i escoltar À Punt Mèdia de València a Perpinyà o al Pallars, Ràdio Arrels a Formentera o a l’Ebre, IB3 a la Franja o a Alacant, etc. Quin enriquiment lingüístic i quin espai comunicatiu de país que s’estaria creant. Potser llavors seríem a les portes d’uns mitjans de comunicació globals de país? 

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres