Abocador o evocador, dues paraules que s’assemblen a l’hora de pronunciar-se; el so és el mateix, però res tenen a veure una amb l’altra, perquè són de significats diferents. L’abocador és un indret on es dipositen finalment les escombraries. Aquests llocs són a on es porta l’acció d’abocar. Els abocadors poden ser oficials o clandestins.

Els abocadors oficials són els municipals o urbans, gestionats des dels ajuntaments dins un marc social i ambiental, que reben el nom d’abocadors controlats o farciments sanitaris. Un abocador clandestí és aquell que no està sotmès a cap control legal.

Anem a la paraula evocador; vol dir que ens recorda algú, alguna cosa, un fet, una idea, o un pensament. És un terme de caràcter culte que actua tan com a adjectiu o verb. Aquest manifesta més aviat grandiloqüència i es fa servir com a recurs d’estil en textos literaris tant en narrativa com en poesia; heus ací tres exemples d’alguns fragments d’algunes obres: “...El poder evocador de la paraula...” (del llibre Curial e Güelfa, s. XV); “...Imatge evocadora de grans nuvolades de tempesta...” (Viatge imaginari de Salvador Espriu, d’Isabel Picas, 1955): “...A més evoca mirades de Moisès...” (Tradició i traducció de la paraula. Miscel·lània de Guim Camps. Montserrat, 1993)...

Tornant a l’abocador —un tema d’actualitat—, la memòria ens evoca —heus aquí la importància de la paraula evocar com a element de comunicació del llenguatge en aquest paràgraf— a temps passats, quan les deixalles orgàniques eren llançades als femers, com una forma de reciclar. Aquestes adobaven els camps i altres eren donades als porcs, i així es tancava el cicle de la matèria. Amb el pas dels anys, quan la població comença a créixer fins a arribar els nostres dies, i comencen a proliferar abocadors, alguns a prop de nuclis urbans, o indrets com les lleres d’aigües fluvials, quan no es controlaven, sorgien els problemes...

Les grans quantitats de deixalles i la varietat dels seus elements, degut a l’augment de la població, obliga les autoritats a prendre mesures, serà quan ja es disposarà d’abocadors comarcals controlats, tant per a deixalles com residus i aturar així l’impacte mediambiental. No obstant, no tot vindrà tan rodat, encara persistiran els abocaments clandestins, molts pel fet d’haver-se d’estalviar pagaments d’impostos...

Evocador i evocar són mots dins del lèxic de les paraules d’una categoria distinta a l’abocador, perquè tenen una funció diferent, se’ls reconeix un valor en el camp de les lletres i les humanitats. Podríem dir que són l’antítesi del nom abocador, perquè aquest és un terme tècnic pensat per donar raó d’un espai per a un ús concret.

  En canvi evocar, en els gèneres literaris, tant filosofia com assaig o narrativa, o l’obra poètica, esdevé un recurs de forma. Una manera d’expressar-se de qualitat per poder donar sentit a les idees amb una certa magnificència. A la vegada fer-les més comprensives dins l’àmbit per al qual que han estat pensades. Ni una ni l’altra es poden confondre, si estan localitzades a l’interior del lloc que els correspon d’una frase o oració per a una millor comprensió.

Heus ací la importància del significat de les paraules tant en la pronúncia com en la seva escriptura, encara que pel so s’hi puguin assemblar, tenen valors diferents.