Diuen que una de les coses més difícils de fer és viure el present. Estem acostumats a passar hores projectant en el futur tot el que volem fer. “La vida és el que et passa mentre fas plans”, canten Els Pets. En si aquesta pràctica és intrínseca a l’ésser humà: pensar en l’avenir, tenir projectes, planificar-los, treballar-hi. I és positiu, i no hi ha res a objectar si també dediquem una quantitat de pensaments i de temps similar o superiora ser conscients que vivim en el present.

De fet, cada dia l’únic que tenim realment és el moment present. És on podem procurar estar bé, més aviat contents, treballant bé i prou optimistes per encarar la quotidianitat amb tots els somriures que vulguem o puguem. En la comunicació amb els altres no costa gaire ser amable, i tractar amb delicadesa les persones estimades. Què difícil és per a algunes persones a vegades simplement gaudir de l’instant present i, si és el cas, amb les persones que ens acompanyen.

Hi ha un relat de Papini que es titula El rellotge aturat a les set. Tal com el títol indica, es tracta d’un rellotge, analògic, que té les agulles aturades a les set en punt. Així, durant onze hores i cinquanta-nou minuts sembla que l’aparell no funcioni, però hi ha un minut cada dotze hores en què el rellotge cobra vida, està en sintonia amb els altres i amb el temps, les set en punt. En el conte s’explica que sovint a les persones els succeeix un fet similar: Durant la major part del dia sembla que no estiguin sincronitzades amb el que voldrien fer o estan desconnectades del que passa al seu entorn, no hi paren atenció... Però hi ha petits instants en què s’adonen que hi ha un moment màgic, una complicitat amb algú, una idea, la resolució d’un problema, una conversa, una lectura, el que sigui. I en aquell moment és com si haguessin tocat les set i fossin el rellotge que s’ha sintonitzat, que està en harmonia amb la resta.

  I llavors, la següent reflexió provinent del relat podria ser intentar que aquests instants tinguessin lloc més sovint, no només a les set, sinó en més hores. I per aconseguir-ho caldria adonar-se que aquests moments bonics, o fins i tot estones, els tenim tot sovint ben a prop, que en vivim diversos cada dia, moltes vegades compartits amb d’altres persones, i que només cal estar atents per copsar-los, i agrair-los, fins al proper cop. I també podem pensar que a vegades no cal esperar que els moments agradables ploguin del cel, sinó que podem procurar que succeeixin.

Si estem dinant, desparant taula, estenent la roba, planxant, parlant, escoltant la ràdio, llegint el diari, treballant... també hi pot haver instants de gaudi. No cal que els moments bonics tinguin sempre pampallugues de colors, llums i serpentines, ja que en la quotidianitat, en el dia a dia, en els moments no especialment destacats, que vulguem o no són la majoria, també podem estar bé i passar una bona estona.

A vegades fent una acció “normal i corrent”, posem per cas endreçar un armari, podem gaudir d’una bona conversa amb algú que ha vingut a explicar-nos quelcom; o si a algú li serveix podem aplicar aquell mètode que es va fer famós anomenat Marie Kondo per llençar tot allò que no ens cal; o  podem redescobrir aquell objecte que no recordàvem que teníem, o poden aparèixer bones idees. Sobre aquest últim punt tenim l’exemple de l’escriptora Mercè Rodoreda, que deia que se li acudien les novel·les mentre regava les plantes. Per tot això, també podem citar un proverbi que ve a dir quelcom com ara: “No es tracta tant de fer el que un vol, sinó de voler fer el que un fa”.

Analitzem-lo: Fer el que un vol és legítim i il·lusionador, i moltes vegades es podrà dur a terme, però no sempre és possible ni convenient. Per exemple, algú pot voler sortir de casa i anar a fer un aperitiu en temps de confinament, però no ho pot fer. En canvi, el plantejament de voler fer el que un fa és interessant, perquè implica una acceptació de la realitat, de tot allò que no depèn de nosaltres, i en aquestes circumstàncies buscar-hi la millor cara, tot allò que ens pot aportar o amb el que podem estar bé. Cuideu el vostre rellotge.