El cap de setmana passat vam fer una mona. Suposo que com jo hi ha diverses persones que feia molt de temps que no n’elaboraven cap, perquè la mona els la regalaven els padrins. I quan ja no es rep mona pròpia, sovint al cap d’uns anys ja són els padrins dels fills qui les hi porten. Si ens agrada seguir-ne la tradició, enguany tampoc podia ser una excepció i, llavors, com que en moltes llars padrins i fillols no podien reunir-se per fer la bonica i fotografiada entrega de mona, alguns vam decidir de cuinar-ne una de provisional, amb la mateixa il·lusió. 

Vam estar fent cerca per internet, hi vam trobar una gran quantitat de receptes que convidaven a cuinar-ne una. Algunes deien de posar-hi sis ous, d’altres, tres, o bé afegir-hi un iogurt, o d’altres millor llet. Hi havia petites diferències de preparació, algunes afirmaven que era millor barrejar la massa a mà, amb una cullera, i d’altres feien referència a utilitzar la batedora per lligar-ho tot. El llevat no podia faltar, un sobre era suficient. I l’interior? Com l’havíem de farcir la mona? Potser fent un almívar casolà amb poma o amb préssec. O bé, posant-hi confitura de fruits del bosc o bé suc de taronja concentrat amb sucre. Per damunt, la cobertura de la mona podia tenir aspectes diferents, de nata, de crema cremada, de xocolata... Nosaltres aquest any vam decantar-nos per aquest últim ingredient. 

Vam anar destriant les receptes segons el que ens venia de gust incloure-hi. Així, vam fer una massa amb iogurt, que en comptes de ser de llimona en el nostre cas va ser de mango. Vam posar-hi les unitats de farina, els ous esmentats en el receptari, però sense el sucre afegit. Sí, vam fer una massa sense sucre, perquè comptàvem que amb els ingredients posteriors ja n’hi hauria prou, de dolçor. Llavors, un cop la massa va estar cuita al forn la vam treure i la vam deixar refredar. Feia temps que no sentia aquella olor de pastís acabat de fer. Aquella olor tan característica que fa venir salivera, que és com si et posessin la mel als llavis.

Però encara faltava la segona part. Calia elaborar una decoració ben gustosa i dolça. Per fer-ho vam seguir prou la proposta d’una de les diverses receptes que havíem cercat. Basant-nos en els principis d’incorporar una concentració de fruita, per a la part central del pastís, vam triar com a ingredient la taronja, i, a més, vam untar-hi xocolata amb avellana. Per a la coberta vam seguir l’opció de fondre al bany maria una rajola al 70% de xocolata, i després vam procedir a escampar-la amb cura per damunt la mona. Quan estava tota coberta, només ens va quedar l’última etapa, la decoració acolorida, que en el nostre cas es basava en tons vermells. El resultat de tot plegat va ser d’allò més bo.

I és així com en altres temps, aquesta elaboració culinària, que podria ser una tasca rutinària, entremig d’hores de feina, reunions, compres i més, per a nosaltres, en les circumstàncies actuals, va esdevenir un dels objectius del dia. Confinats com estem, hi vam dedicar una atenció especial, qui sap, potser entre les hores de treball i feina quotidiana d’un abril d’un altre any ni ens hauríem plantejat cuinar-ne cap. És més, les nostres mones i ous de xocolata sempre han estat de pastisseria, no només per la poca disposició de temps a preparar-ne, sinó perquè ens agradava que ho fossin, veure la cura pel detall, l’enginyosa decoració i degustar-ne la flonja textura. Però aquest any, com a molts els passa també, estem dedicant el temps a gaudir de tasques diferents, com aquesta, que també està bé fer. I fins i tot hi ha qui es torna més creatiu i més manetes, hi ha hores per més cuines, per més família, per nosaltres.

I continuant amb les circumstàncies excepcionals, d’aquí uns dies viurem un 23 d’abril necessàriament atípic. Hi haurà esdeveniments en línia, en alguns llocs autors connectats a les xarxes, audiovisuals llibrescs disponibles, i interessants difusions literàries. Què millor que encarar aquest dia revisant o començant bones lectures. I, en aquest sentit, cal recordar que els autors de proximitat, de km 0, de casa nostra, hi tenen un gran paper amb obres excel·lents i històries sorprenents que podem descobrir tot obrint els seus llibres. Ja sabeu quin llibre d’autors propers llegireu, vosaltres?