No vull ser profeta de mals averanys, però crec que tardarem molt a viure en les condicions d’abans de la pandèmia. Ara, naturalment, pensem en conservar la salut i la vida. Però la pedregada que ens vindrà a sobre un cop superada la crisi sanitària (dic superada, no acabada) serà que ens haurem d’enfrontar a una altra crisi, l’econòmica, que marcarà profundament la vida de molts milions de persones. Ho estan advertint molts economistes, que preveuen una crisi tant o més dura que la dels anys 30 del segle XX i que afectarà tot el món, ja que actualment la globalització afecta tota la humanitat. Els ciutadans del carrer potser de moment no ens n’adonarem fins que comencem a veure que l’oferta i la demanda pateixen un fort desequilibri, que no hi ha liquiditat per pagar les despeses, que han de plegar moltes petites i mitjanes empreses, que es retallen els ajuts socials...

En l’anàlisi d’aquesta pers- pectiva, hi ha bàsicament dues posicions. La tendència més conservadora afirma que comportarà una concentració més gran de la riquesa en mans d’uns pocs: la gran banca i les multinacionals. En conseqüèn- cia, s’eixamplarà encara més la diferència entre rics i pobres, amb perill de desaparició de les classes mitjanes. En definitiva, un reforçament del capitalisme i un liberalisme descontrolat com ja veiem en molts països del Tercer Món on hi ha una míni- ma minoria —valgui la redun- dància— extremadament rica mentre el gran gruix de població és cada dia més pobra i sobreviu en condicions sovint infrahuma- nes. La desaparició de les classes mitjanes afectaria seriosament la columna vertebral de l’econo- mia en molts països d’Europa, entre els quals Catalunya d’una manera molt significativa.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és que en èpoques de crisi i incertesa es posen de manifest actituds totalitàries i feixistes, com va succeir en els anys 30 del segle passat. Però d’això en parlarem un altre dia. L’altra tendència diu exacta- ment el contrari. Afirma que la crisi serà tan forta que suposarà la fi del capitalisme, almenys tal com el coneixem fins ara. Per simple supervivència, els estats hauran de controlar el capital i promoure activitats econòmi- ques basades en petits grups de producció, donant suport a cooperatives, fomentant uns hàbits de consum més racio- nals, promovent els mercats de proximitat i amb polítiques més respectuoses amb el medi ambient.

Potser no passarà ni una cosa ni l’altra. O potser —i crec que és el més probable— que succeeixin les dues coses alhora i hi hagi un enfrontament directe entre els dos sistemes de vida.

Possiblement res no serà com abans i hi haurà canvis impor- tants en les relacions econò- miques i socials en un futur que se’ns presenta molt incert. Potser sí que ens haurem d’es- trènyer el cinturó i passar amb menys recursos que fins ara. Però també podem descobrir que amb menys afany de consum i garantint els recursos bàsics per a tothom es pot viure millor.