Llegim en el diari de La Vanguardia del dilluns 31 de desembre la notícia sobre la Festa del Pi de Centelles en honor de Santa Coloma de Centelles. En el seu contingut, després de repassar la diada festiva, l’autor de l’escrit feia una falsedat, afirmava així referint-se a  la santa: “Històricament, declarada bruixa i cremada a la foguera”.

Una gratuïtat del periodisme, d’aquelles que s’escriuen amb molta lleugeresa, sense tenir en compte cap font documental i, a la vegada, deformant una realitat històrica. Segons documentació de primera mà, direm que Santa Coloma, que fou verge i màrtir, morí a la ciutat de Sens, de l’antiga Gàl·lia, avui França, durant el segle III, sota la dominació de l’Imperi romà. Sabem que l’esmentada màrtir va morir per la defensa de la seva fe cristiana en l’època de l’emperador Aurelià. Aquesta font documental és certament vàlida per totes les poblacions que tinguin Santa Coloma per patrona i que el 31 de desembre en celebren la diada. Podríem afegir Santa Coloma de Queralt, de Cervelló, de Gramenet o de Saserra...

Si ens referim al concepte de bruixeria, a Centelles no és fins al segle XVII que en trobem dades. Res a veure amb Coloma, que les primeres relíquies  devocionàries  arriben a una comarca d’Osona poc recuperada i organitzada vers l’any 879. La seva nova situació al sud de la contrada rebrà diferents noms d’antigues vil·les agràries carolíngies com Santa Coloma de Pujolric, de Vinyoles. I, ja de manera definitiva, gràcies a la construcció del palau dels comtes prop de la sagrera, se la coneixerà com Santa Coloma de Centelles, amb data del segle XV.

La Festa del Pi és una festa patronal molt celebrada a Centelles, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la seva singularitat. Una missa de set del dia 30, inici de la festa. Botifarrada al bosc i tallada del pi. Posat sobre una carreta de bous, se’l portarà com a ofrena a la santa. Després d’haver tirat trets pels carrers de Centelles i a dalt al campanar, al punt de les dotze. El ball tradicional del pi, a la plaça Major després d’una tronadora galejada, fer ballar el pi davant de l’església, entrada dins i penjat sobre l’altar amb garlandes, on es cantarà el goigs. A les set de la tarda, galejada dalt del campanar. Dia 31 ofici en honor de la Santa i última galejada al Replà de Missa. El dia de Reis es traurà el pi.

Centelles té galejadors, no trabucaires. Els galejadors són els galants de la patrona que celebren la festa amb trets  a l’aire. De tot plegat se’n cuida l’Associació de Galejadors de Santa Coloma de Centelles.

Les dates més antigues documentades són del 1617. I no del 1751. Sempre passa el mateix, quant a informació es tracta sobre el tema expressat. No fa gaires anys que des de TV3 projectaven les imatges de dins de l’església amb la pujada del pi i el cant del goigs. Els comentaris que s’hi feien, res a veure amb el que estava passant, fet que avui, per sort, alguna cosa s’arreglat.

Amb tot, però, el motiu d’aquest article vol reflectir res més que falta de rigor en el camp periodístic  en la informació de fets. I més quan aquests no són documentats, es cau en l’error d’explicar el que no correspon, i això sol perjudicar dita professió, el lector i el país.