Es diu “spam” el programa que evita que entrin en l’ordenador personal  correus que no interessen al receptor, o sigui portant ofertes xungues ofertes, missatges estúpids,  i correus que no coneixent-los, poden ser  obra d’algun cracker.

La paraula “spam” és d’arrels nord-americanes. Esdevé de quan l’empresa de xarcuteria nord-americana Hormel Foods va llançar el 1937 una carn en llauna originalment anomenada Hormel’s Spiced Ham, o sigui, la contracció “Spiced i Ham”, (en català “pernil i espècies”),  un l’aliment per als soldats de la Segona Guerra Mundial, i des el 1957 comercialitzat en llaunes que estalviaven al consumidor l’ús de l’obrellaunes. Més endavant,  un grup jocós d’una cadena de televisió va començar a fer burla de la carn enllaunada. En un sketch del seu programa,  en el qual una parella intentava demanar menjar en una cafeteria i es trobava amb que tots els plats del menú contenien spam: “ous amb spam”, “salsitxa amb spam”, “cansalada amb spam”...

Durant el programa el grup cantava, sense motiu aparent: «Spam, spam, spam; volem spam, desitgem spam», cosa que la mentalitat americana, la del famós “uncle Sam”, la va adaptar amb un missatge de negativitat i fins que a l’any a 1993  algun “formador d’opinió” va aplicar  el terme “spam” a les intromissions no desitjades.

    I perquè l’aplicació de l’spam als missatges brossa (basura)?. Fou quan va néixer el correu escabrós a l’any 1994, en el moment  que la firma d’advocats va publicar en Usenet un missatge d’anunci del seu despatx que va enviar a centenars d’usuaris.  Després, quan internet començava a créixer, alguns usuaris inexperts enviaven erròniament missatges personals a tota aquella llista dels advocats i ha grups de discussió, lo que ocasionava molèsties i pèrdua de temps als  receptors Així va anar entrant el correu escombraria que es feia del  tot necessari d’eliminar, per tant fent-se necessari l’spam.

  L’spam es la forma més utilitzada en el correu electrònic però també s’aplica a altres tecnologies, com a les pàgines web, wiki, fòrums, weblogs (blogs), fins i tot a través de faxs  o mòbils   al rebre missatges de text  i textos no desitjats i insuportables per al eceptor. 

Usualment els missatges a escombrar (“espamar”) són  els dels hackers, els quals  porten  el remitent d’una adreça falsa. Ara com ara, el servei de correu electrònic no pot identificar els missatges del remitent. Aquesta situació que pot resultar xocant en un primer moment,  cal adduir-la a la pràctica del correu postal pel qual  res  impedeix  rebre una carta amb un remitent fals ja que el servei de correus el fa arribar en qualsevol cas.

Tot i que els  filtres automàtics anti-spam analitzen el contingut dels missatges buscant, per exemple, paraules com rolex, viagra, i sex, que són les més usuals  que arriben amb els missatges no desitjats, es recomana no utilitzar aquestes paraules en la correspondència normal del correu electrònic ja que llavors podrien ser qualificats els propis d’indesitjats.

Recentment, certs internautes malfactors utilitzen una tècnica molt més perniciosa: la creació dels “virus troians” que s’expandeixen massivament per ordinadors sense antivirus). Així, els ordinadors infectats són utilitzats pel remitent de correu viral com a “ordinadors zombis”, que  a la vegada  els envien als  altres remitents i aquests,  a tercers , amb lo qual una ona expansiva de “zombis“ es pot estendre per tot el món.

Amb tot, hi ha varies maneres d’evitar els correus escombraries. En primer lloc “cal interpretar-los i suposar-los com a tals” . Desprès,  obrar astutament  no obrint els correus desconeguts i sospitosos i a la vista d’aquests sempre clicar l’spam. Apart modernament la majoria de servidors ja tene previst l’aplicació de l’spam. El “gmail”, per exemple, ja evita pel seu compte el pas de correus no desitjats amb èxit , simplement. sense deixar-los entar i en altres cassos, donant-li a l’usuari la potestat  d’eliminar-los tocant la tecla “spam” que queda ben a la vista en  la pantalla del servidor   i, en el “hotmail” entrant per la tecla  “Mover a”   i “  “Correo no deseado”.

Malgrat la  pràctica d’enviar correu escombraria  està sancionada per la llei, en realitat denunciar-la a organismes competents no té massa eficàcia. Amb tot, la llei prescriu sancions com les del article 39, que diuen: Per la d’infracció lleu, multa fins a 30.000 euros. Per les infraccions greus, multa de 30.000 a 150.000 euros. Per la emissió d’infraccions molt greus, multa de 150.000 a 600.000 euros. En alguns cas, el  “craker” fins i tot, poden anar a la presó.

Preguntem: Saben d’alguna multa grossa posada a hachers o crackers?