La Torrassa, així vaig la conèixer jo, també l’anomenen Torrassa dels Moros o Torrota. Es tracta d’una torre medieval d’estil romànic (S. X-XI) del terme municipal de Castellcir (Moianès). Està situada al bell mig d’una vall, a prop de la riera del mateix nom del municipi. Vaig descobrir l’indret anant d’excursió ─ja fa anys─, a prop del castell de Castellcir ─nom antic i de sempre─ o Castellvell al qual, més endavant, també se li afegiria el topònim més modern i popular de Castell de la Popa, per trobar-se dalt d’un penyal que li fa de base i li confereix un aspecte de la popa d’un vaixell.

Des d’aquest castell s’albira, al cantó sud, cap a la fondalada entremig de boscos,  un tros de mur, d’uns quatre o cinc metres d’alçada, que és el que queda del que havia estat una torre de vigilància. Aquesta construcció en els seus orígens tenia una elevació d’uns catorze metres, amb una forma circular i diàmetre aproximadament d’uns vuit metres. La seva paret en la base feia quasi dos metres de gruix; en la mesura que augmentava l’alçada, disminuïa la gruixària. L’esmentada edificació es trobava al centre d’un recinte murallat, de disset metres d’amplada per vint-i-dos de llargada; les restes de les quals avui amb prou feines queden testimonis.

Existeixen controvèrsies, entre els historiadors, ja que no es posen d’acord, per si aquests vestigis podrien ser el Castell de Tenes, nom que rep el riu que neix en aquets indret. Com que no s’han fet excavacions, no hi ha res provat. Existeixen altres conjectures, però res en ferm. 

Tornant al termal de les terres del castell de Castellcir, se’ns diu que formaven part del Comtat d’Ausa (S. IX), i que van ser patrimoni del llinatge dels Castellcir (S.XI); lluny  de les rutes d’invasió. Situats en l’etapa de l’època feudal, tant la Torrassa com el castell de Castellcir, patiren atacs i lluites internes. Per tant, la nostra torre ─per la poca documentació de què disposem─ tenia una funció pròpiament defensiva i de custòdia, més pel veïnatge que per invasors llunyans.

Per què Torre o Torrassa dels Moros? Una de les teories que es desprenen d’aquest concepte, és que davant de la ignorància de la gent de tot temps, sobre l’indret en qüestió, que tant podria ser del que estem parlant com de qualsevol altre, atribuïen el terme moro a una idea llunyana:

-De quan és això?

-Ui! de molt antic, tan antic, per dir-te, que és del temps dels moros. Per tal resposta, trobem tot un seguit de toponímia referida en aquest sentit: Castell dels Moros, Penyal dels Moros, Torre dels Moros...

La idea de mines en els castells sempre ha estat un tema suggeridor i molt estès, de tal manera que ha donat molta literatura sobre l’assumpte de què estem parlant. Pel que fa a la Torrassa, es parla que si vigilava l’entrada d’un forat que conduïa a prop del castell de Castellcir, ja que no podia sortir dins del mateix recinte, per ser la seva constitució geològica del terreny tot ell de pedra i no  permetia crear cap entrada ni sortida de forat.

La llegenda narra que molts pagesos hi havien perdut el bestiar, sobretot oví o porcí, per haver caigut en l’avenc. Per aquest fet decidiren tapar-lo, per a evitar perills. No obstant es diu que dins el perímetre de la torrassa hi ha un xai d’or enterrat.

El que sí que puc asseverar és que, pels anys noranta, vaig anar de visita al castell de Cardona i el guia ens va fer notar que, des de la Col·legiata de Sant Vicenç, hi havia dues mines que conduïen fins a les hortes prop del riu Cardener. Davant de la fermesa de les seves paraules ─perquè n’havien seguit una amb molta dificultat─, nosaltres ens ho vam creure.