Senyores i senyors, fa ja temps que aquest món fa por; de fet, déu n’hi do la por que feia el món ja al segle XX, amb dues guerres mundials i incomptables altres guerres escampades arreu que no mereixien tants titulars o ja més cap aquí, la desregularització dels mercats i l’afiançament del capitalisme més salvatge.

  Amb el segle XXI, quan semblava que tot podria anar cap a millor, la descomposició del poder dels governs, la degradació de l’economia, l’especulació més pura i dura; el constant apartament dels homes i dones com a masses treballadores; les deslocalitzacions i una globalització que mata tot alló que toca, són signes també, de que no hem millorat amb el canvi de segle.

I ara, quan hem arribat a la segona dècada d’aquest segle XXI, veiem com el feixisme, està agafant un poder cada cop més important arreu el glòbus, i ha anat creixent a mesura que la gent que encara recordava les desgràcies del nazisme o l’estalinisme ha anat abandonant aquest planeta per culpa de traspassar.

Ara, moltes nacions estan governades o amenaçades de ser governades per impresentables populistes, que no passarien el més mínim test psicotècnic de cap treball poc remunerat, amb l’afegit, que algun d’ells, tenen els botons de les seves respectives armes nuclears. I menestrant, les classes mitges van anant desapareixent, les desigualtats cada cop van a més i són tan fanfarrons aquests populistes, que no dubten en encendre tot el que poden per a benefici propi o aplicar polítiques de terra cremada, tot sigui per la seva causa, la que mata la democràcia i l’igualtat.