Potser serà per influència dels  dibuixos animats moderns: que mostren una   composició de traços mal fets, distorsionats, sense esperit,   tant sols  moguts  per flashs de moviments, o serà perquè el respectable s’ha cansat de veure els figurins de les primeres estrelles del cinema, tipus Errol Flyn, Rock Hudson i Marilyn Monroe i George Clooney, la veritat es que el món modern aposta pels lletjos i com més ho són, millor.

Sinó ja ens diran perquè aquell ambigu negre que volia ser blanc,  aquella  mena d’esperpent  musical   dit Michel  Jackson, que sent sec, desgarbat , anant  amb un  guitarrot  més gran que ell,   podia triomfar amb  la  cara  descafeïnada que tenia; anys arrere,  de cap manera.

El mateix Mickel Jagger i el Keith Richards, dels Rolling Stones, més  lletjos que un pecat, en  canvi són aclamats per multituds de xiques histèriques.

De estrafets, en aquest  benaurats dies  nostres,  n’hi  ha en tots els estaments i en tots els pseudeculturals: en Saben qui és? el món del cinema ens trobem a un Michey Rourke que desprès de fer unes quantes pel·lícules afortunades es va tirar a la beguda, el van arrestar varies vegades,  per celebrar-ho va practicar la boxa i es desfigurà de tal manera que al final no l’hauria ni conegut sa mare, (parlem amb  amb la forma de veure-ho del segle passat, es clar). En el món de la passarel·la ens trobem amb una Donatella Versace, que te la sort de tenir bon tipus,  doncs pel que respecta la cara, les dames que presencien els desfiles no se la deuen ni mirar, o potser sí,  les d’avui.

En el món de la política també n’hi ha un grapat de desgarbats, llavors ignorem perquè són, primers ministres o presidents o caps de partits, sinó que ho diguin la Cristina Kirchner de l’Argentina amb els seus llavis inflats, o el Kim Il Jong, de Corea de Nord, amb la seva aparença de bonze rebotit , o el foragitat Mariano Rajoy, que amb la seva barba clara i canosa, té el lloc 88 de la llista internacional de lletjos i l’ex president Zapatero que tot i tenint bon tipus, la cara és d’au. I no ens deixem al Mas-Colell, molt apte  per les finances catalanes,  però no li sobra res de maco.

En el món de la gent del carrer en els EE.UU., ens trobem amb una Jackie Stallone, la mare del Silvestre, del que ens fa difícil de saber perquè el fill  s‘hauria escapat de tenir els gens materns, ja que ella no es pot ni mirar. De David Gest, marit de la no menys famosa Liza Minnelli  (que tampoc  té res de vampiressa) hom en fuig escapat.

I no diguem del pobre (no de compta corrent) sino de físic cantant Carlos Tevez, que de petit es va cremar  amb aigua bullent i suposadament s’haurà negat sempre anar a  la cirurgia estètica.

El Ronaldinyo també  pot ser integrat en el mon dels risibles: aquells ulls..., aquella boca... la sort la tingut de ser un genial de l’esfèrica (apa, com els bons reporters).

Gens afavorits: el rei Bumiol de Tailàndia, Nicolas Sarkozy de França, l’emperador Akihito del Japó, Tim Burton, director i productor de cinema i, parem, no sigui els omplim el cap amb tants citacions ...

A diferencia dels animals, que per lletjos que siguin sempre es veuen presentables, la condició humana es queda en retintí quan contempla algun  aliè diguem desfavorit i sinó els lletjos no haurien aparegut en aquests refranys: “Cara lletja  no guarda el fred”, . “Qui cara veu, cara honra”,  “val més un lleig ben parit que un ben parit lleig”. i en castellà: “La suerte de la fea la guapa la desea”. De lletjos  n’hi ha per tots els gustos,  i els pitjors,s’ha de dir que  entusiasmen la gent moderna.

De seguir amb aquesta tendència suposadament els gabinets de cirurgia estètica hauran de fermar portes.