La Creu de Matagalls, situada en el mateix Matagalls, dins el terme de Viladrau (Osona), és un dels cims de 1.698 metres d’alçada, que té el massís del Montseny situat a la Serralada del Prelitoral, entre les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental, lloc històric de trobades. També destaquen dos pics més; el Turó de L’home, 1.714 metres, i les Agudes de 1706 metres. Aquests marc geogràfic està sota l’administració des de 1977 de la Diputació de Barcelona. I no seria fins al 1987 declarat com a Parc Natural. Tenim notícies que la primera creu, com a símbol de la fe cristiana, sobre el cim del Matagalls, data de 1614. En seguirien d’altres, portades a terme per la devoció de la població de Viladrau, malgrat la devastació pels llamps i el mal temps. Una altra dada la trobem al 1840. Amb motiu d’una primera missió a Viladrau, se n’hi posaria una altra. Sant Antoni M. Claret i Clarà (Sallent 1807-1870 Abadia de Fontfreda, a França) ), que fou rector de Viladrau, vers l’any 1.858 en faria una nova substitució. El bisbe Morgades de Vic (Vilafranca 1826 - Vic 1901), al 1894 n’instauraria una altra i Mn. Cinto Verdaguer (Folgueroles 1845 - 1902 Vallvidrera) li va dedicar la poesia:  La Creu de Catalunya. Vers l’any 1914, un llamp la destruiria i no seria fins acabada la guerra civil, ja al 1942, que amb obra de ferro s’hi posaria la definitiva, que ha perdurat fins als nostres dies.

Amb data de 1950 amb motiu de la canonització d’Antoni M. Claret i Clarà, es va instaurar l’Aplec de Matagalls. Els Amics de l’aplec de Matagalls, al qual dona suport l’ajuntament de Viladrau, ho mantenen, i cada segon diumenge de juliol n’han fet i en fan la celebració. El 2019 va fer el setantè aniversari de l’aplec.

Els actes principals d’aquestes trobades molt reeixides, en veneració de la creu del cim, segueixen un orde instaurat de fa temps: Entrega dels premis a la constància; cinquanta, cinquanta-cinc anys; hi ha qui ha arribat als seixanta anys, pel temps participat. Se segueix amb una Eucaristia i el cant dels adeus. A les deu del matí sol haver-hi la inauguració d’alguna font. Es parla de quaranta-set fonts inaugurades amb els anys; brolladors amb noms de patronatge religiós i seglar de personalitats de Catalunya, també de menció referida a la natura, a entitats excursionistes de pobles o ciutats assistents que mantenen el trobament de país, història i cultura.

De la ruta Matagalls – Montserrat, en fou l’inventor Mossèn Jaume Oliveras, sacerdot i missioner (La Garriga 1877 – Barcelona 1957).  Fou un dels pioners de l’excursionisme català, alpinista de convicció, i precursor de la marxa no competitiva de Catalunya.

Des dalt d’aquest cimal es contempla una bella panoràmica inoblidable; al nord, els Pirineus, Prepirineus i la comarca d’Osona amb tota la seva extensió. A ponent, les comarques gironines fins arran de mar. A llevant, part de la serralada del Prelitoral amb la Vall del Congost, Cingles de Bertí, Serres de Ponent, Sant Llorenç, Obac i Montserrat al fons. Al sud, amb la Depressió del Prelitoral i la Serralada del litoral i la costa de marina. El bon record emporta els focs de camp de la nit, de més de quaranta anys ja passats, en els anys de la meva ferma joventut, en les vigílies dels aplecs que se celebraven al Pla de la Barraca, indret d’acampada, sota un fabulós cel estelat. Les cançons de muntanya, la recitació o narrativa d’algun fragment literari català que brollaven de la boca dels rapsodes, feien la jornada més viva al voltant d’un foc joliu.

Reconegut tros geogràfic del nostre país, que ha provocat en la nostra literatura obres de molta alta qualitat, com diria Josep Pla (Palafrugell 1897 - Llofriu 1981), cosa que, en aquest moment, per no allargar, deixarem per un altra dia, per a poder-hi dedicar l’atenció que es mereix.