Resulta que quan els nazis mataven les persones incapacitades, a les quals encara hi ha pobles del món que les condemna a l’ostracisme, resulta que ara l’Església catòlica els ha aixecat el llistó humà alt concedint que es puguin agermanar en comunitat al crear una nova ordre que té per nom Petites Soeurs Disciples de l’Agneau, en francès, “Les Petites Germanes Deixebles del Corder”. És la primera comunitat contemplativa del món que admet persones amb una síndrome de Down embrionària, no profund, perquè puguin exercir la vida consagrada.

  Actualment formen la comunitat deu monges capaces i vuit amb síndrome de Down. Encara continua no sent gaire gran, però espera donar la benvinguda a altres dones i noies down. La superiora Line, que coneix molt el tema, diu del grup “que són autònomes, ja que la vida contemplativa els permet viure a un ritme regular. Tot i que a les persones amb síndrome de Down els canvis els resulten difícils, elles aconsegueixen gestionar-ho bé”.

L’actual mare superiora Line explica l’origen d’aquesta aventura en aquesta breu explicació: Anant pel món va trobar a Véronique, una nena amb síndrome de Down, que estava afligida per viure en un món rebutjada per la majoria de persones que l’envoltaven. Llavors va prometre ajudar-la quan la va escoltar dir: “La meva major alegria seria consagrar-me a Jesús.” El treball fou ardu, però finalment fou possible l’any 1990, gràcies al suport de l’arquebisbe de Tours (França) i futur cardenal Jean Honoré, al qual li van exposar el fet de crear una associació pública d’aquest tipus de persones. El bisbe Honoré va accedir a títol de prova a crear la comunitat inicial. Llavors les dues germanes es van instal·lar en un petit apartament d’una casa particular, on se’ls va unir de seguida una altra jove amb la mateixa síndrome, i després una altra i una altra fins a constituir un grupet que va anar augmentant i, a l’arribar a l’any 1995, ja eren un grup major de germanetes que es van establir a Le Blanc, una població de 6.500 habitants de la vall del Loira.

Després l’arquebisbe d’aquesta diòcesi, Pierre Plateau, les va acollir amb molt d’afecte i amb la seva intervenció va exposar el cas a Roma, on finalment, a l’any 1999, obtingueren l’aprovació dels estatuts com a institut religiós contemplatiu i l’any 2011 van obtenir el reconeixement definitiu després de comportar-se dignament, comptant amb l’ajuda d’un pediatre investigador de la síndrome de Down, el doctor Jerome Lejeune.

La vida quotidiana d’aquestes monges és ben simple. Les seves funcions diàries: la missa a la capella, i després fan diverses activitats: tallers de teixit i ceràmica, i últimament arrangen, cultiven i amplien un jardí de plantes medicinals. En definitiva, la seva extraordinària vocació s’expressa fent de la vida ordinària un “petit camí” de l’espiritualitat, que és la seva gran font d’inspiració.

La mare Line diu que les religioses amb síndrome de Down tenen una increïble força espiritual. “Coneixen la Bíblia, tenen una memòria fabulosa; són ànimes d’oració, es mostren molt espirituals i molt properes a Jesús”, i afegeix: “Les seves ànimes són normals, és a dir, estan prop de Déu, es comuniquen amb Ell més fàcilment i les germanes hàbils de la comunitat aprecien particularment la seva capacitat de perdonar i la capacitat d’animar les altres germanes per fer una vida comunitària normal.”

Per altra banda, la germana Véronique recorda com va sentir la seva vocació amb aquestes paraules: “Han passat 34 anys des que vaig sentir la crida de Jesús. He intentat conèixer-lo llegint la Bíblia. Vaig néixer amb una discapacitat de la síndrome de Down però soc feliç, estimo la vida, però estic trista per aquelles persones de la meva condició que no sentiran aquesta mateixa alegria de viure.” Segueix Véronique: “Després d’haver estat rebutjada per sectors de població, la meva alegria va ser quan el 20 de juny de 2009 vaig poder fer vots perpetus a l’Institut de les Germanetes, deixebles del Corder.”

Vista l’experiència de la nova comunitat es pot dir el que afirma la superiora Line: “Les seves ànimes no estan pas discapacitades.”