Crea estranyesa que el desig de pau i justícia, situat en el nucli més pregon de la persona, costi tant de portar a terme. Això ens porta a pensar que no es donen els elements indispensables necessaris la majoria de vegades perquè aquests factors es puguin portar a terme. Aquests desitjos, segons sant Agustí d’Hipona (354-430) —un dels pares de l’església—, perquè es poguessin realitzar hi ha d’haver una situació d’harmonia entre les parts implicades.

Sentim a parlar de pau i justícia, més per boca dels qui la pateixen que pels qui tenen la responsabilitat de portar-la a terme. La pau no succeeix com una casualitat sorgida del no- res; cal desitjar-la. No ha estat mai una cosa fàcil i, per tant, les parts responsables l’han de voler fer possible per aconseguir-la.

Tot i sent la pau un dels béns més preuats, resulta ser dels més fràgils. Doncs cal anar molt amb compte com es porta a terme i sota quin pensament o idea s’aixopluga. Perquè hi hagi pau no només hi ha d’haver absència de guerra, tot i que aquesta absència sigui fonamental per a la pau, no és suficient. Perquè hi hagi vertadera pau, hi ha d’haver entre els contundents voluntat per arribar a acords. I aquesta voluntat ha d’estar nodrida d’un vertader esforç de veritat, de justícia, de solidaritat i de llibertat, com deia Joan XXIII (1881-1963) en la seva encíclica “Pau a la Terra”, ja que aquesta no es pot garantir sota l’amenaça de la por.

Quantes vegades s’han començat converses de pau en un conflicte sense una intenció real de voler arribar al fons de la situació i corregir els defectes que la fan impossible. Mantenir un ordre de pau a través de la repressió no és el camí. Un principi de coacció, si perdura en la seva activitat, generarà revoltes, ressentiments i reaccions virulentes.

Els analistes assenyalen que la tendència destructiva forma part de la condició humana, no es pot eliminar sense eliminar l’ésser humà. Per això la intel·ligència —capacitat de la persona d’entendre i comprendre— ens porta a pensar que s’ha de canalitzar aquesta tendència i transformar-la en energia positiva al servei del bé comú.

Ens adonem en la situació present que la pau es veu amenaçada per diverses raons; una seria l’escenari mundial, on trobem que el xoc entre civilitzacions sembla haver substituït la lluita de classes del passat, la de fronteres o la rivalitat entre superpotències...

En aquest espai mundial cal tenir molt present que s’hi ha afegit una altra violència molt més subtil i destructiva basada en el poder econòmic. Aquest poder cada vegada ha agafat més protagonisme, en la manera de com portar-la a terme, tant en la societat en general com contra els pobles subdesenvolupats, per tal d’aconseguir els seus objectius. En l’actual orde social i jurídic, el poder econòmic s’ha transformat a la vegada en injust i violent.

Treballar per la pau comporta també fer-ho per la justícia; tots dos components són inseparables l’un de l’altre, per la defensa de la igualtat entre homes i dones i la protecció dels drets de la naturalesa i de les nacions. Per tenir sentit de pau i de justícia, cal haver estat educat en aquests dos principis; així de senzill.