Sí, senyores i senyors, estic segur que s’ho han parlat entre elles i han tramat una conxorxa per tal de tocar-me allò que no sona, ara que el maleït estiu està arribant a la seva fi.

Sí, són les mosques, però també són els mosquits, tot i que enguany una mica menys. Estic segur que a les mosques no els va agradar que digués fa setmanes que enguany no n’hi havia tantes i que no tocaven els pebrots com per exemple l’any passat, però senyores i senyors, han tornat i ho han fet amb tota la convicció del món.

Tot va començar a mitjan agost, quan gairebé un servidor estava a punt de muntar una festa per la seva absència, i algunes estances de la meva humil casa es van començar a omplir d’aquests insectes voladors, talment com si del no-res l’oxigen hagués mutat en mosca. Van començar a sobrevolar diferents indrets, a intentar posar-se damunt meu, damunt d’on podien i sobretot tocar el que no sona quan un intentava dormir. Sí, eren elles, estaven dolgudes que les hagués menystingut per la seva absència i havien tornat amb totes les seves forces. Inclús el meu pobre gatet no pot menjar tranquil per culpa de les mosques, mentre un servidor completa tires enganxoses repletes de mosques atrapades i mortes no es mereixen altra cosa les pocavergonyes.

I no content amb el tema del moscam, resulta que ara que encetem el mes de setembre, també han vingut a veure’m dos o tres mosquits, que han deixat petjada a la meva pell i em fan fer aquell gest de rascar amunt i avall. Potser s’ho han parlat amb les mosques, però de ben segur que hi ha una conxorxa.