Quantes vegades hem anat d’excursió pel camp o per la muntanya i ens hem preguntat el nom de les plantes o dels arbres!

  Segurament molts de nosaltres tenim la sensació que si haguéssim nascut en una altra època, com que probablement viuríem en una zona rural, en contacte permanent amb la natura, gaudiríem d’un més aprofundit coneixement de l’entorn, coneixeríem de primera mà i pam a pam la vegetació del nostre territori. De ben segur que la majoria de convilatans d’aquell moment sabríem identificar sense problema les herbes remeieres i els seus usos, i distingiríem fàcilment amb un cop d’ull les diferències entre plantes i flors de les mateixes espècies. També possiblement tindríem idees acurades sobre què guareixen aquelles arrels o fulles, i qui sap si confegiríem ungüents i pomades. El que sí que és força probable és que tinguéssim bona destresa a elaborar dolces confitures, i aromàtics condiments gastronòmics. Sense oblidar que distingiríem els arbres a la llunyania, sabríem de memòria curiosos detalls de la flora autòctona, i fins i tot encertaríem sempre quin són els millors bolets comestibles... En definitiva, de ben segur que ens semblaria allò més normal del món disposar d’un coneixement ben ampli i aprofundit de botànica.

D’aquests coneixements i destreses tots en tenim uns quants, en major o menor grau. Alguns sabem tractar i conservar les olives, per exemple, però mai ens hem parat a fer conserves naturals de tomàquets o melmelada de préssecs. Hauríem de preguntar-ho o seguir una bona recepta. També hi ha persones que tenim la farigola, el romaní, el julivert o l’alfàbrega com a alguns dels condiments més triats en el nostre món culinari propi; no obstant això, estem menys avesats a utilitzar-ne d’altres com el curri o la cúrcuma o tants d’altres que potser són menys habituals en les nostres receptes.

  I qui sap quines són les millors plantes per guarir un mal de panxa o unes cremades, marejos o refredats, per exemple? Així, el primer remei que em ve a la ment són els caramels d’eucaliptus, menta o mel per a la gola, o bé l’aigua calenta amb llimona i mel per als refredats. En aquest sentit, recordo haver llegit que els caramels i les infusions de gingebre també eren bones per prevenir i combatre refredats, tot i que no és gaire habitual que la gent en mengi (potser per la seva amargor?), però diuen que, a petites quantitats, funciona. I com aquests hi ha més remeis que avui en dia només algunes persones coneixen en gairebé la seva totalitat i els tenen presents habitualment.

Però tornem als arbres i flors, és un goig anar per un camí, observar-los i saber-ne el nom. Potser ens hem trobat dents de lleó, roselles, ginesta, rosers, pins, figueres, plataners, moreres, oliveres, vinyes, farigola, romaní... Tot i així, n’hi ha tants d’altres de qui contínuament ens preguntem com es deuen dir, oi?

Així, doncs, per a qui s’hagi trobat en la mateixa situació, és molt útil una aplicació per a mòbils, que potser alguns ja utilitzeu, que es diu Plantnet. És fàcil i intuïtiva d’utilitzar, ja que només cal fer la foto i triar què és: flor, fulla, tronc o fruit? Automàticament l’app suggereix el nom de l’element en qüestió i ens en dona més fotos perquè ho comprovem. De les tres o quatre opcions possibles que detecta podem estar gairebé segurs que és la primera. Al seleccionar l’opció, apareix informació sobre allò que hem cercat, així com altres noms amb què es coneix i et dirigeix a la Viquipèdia per si encara tens ganes de llegir-ne més, entre d’altres opcions.

A nosaltres, des que ens la vam descarregar, aquesta app sempre ens acompanya en les nostres rutes. I ja hem descobert o recordat noms com les petites flors grogues amb pètals blancs anomenades panigrocs, els arbusts garrics (d’aquí deu venir el nom de la comarca de les Garrigues, oi?), els aladerns, els tells... i tants d’altres noms de la nostra vegetació.

Si vosaltres també sou de “la generació que es va oblidar de preguntar als seus pares i avis el nom dels arbres”, tal com escrivia el cantant d’Els Pets en un article fa unes setmanes, benvinguts a una nova oportunitat 2.0.