Aquests dies de pandèmia procuro trucar familiars i amics, persones grans com jo, o més, i no tan grans. I parlem del que fan i deixen de fer, mirant que el contingut distregui de l’epidèmia. Perquè els motius per parlar d’aquest tema són sobrers: plens de dolor i llàgrimes, encara que també es parla d’esperança i de la labor heroica dels professionals de la medecina. I no cal dir d’altres col·lectius que, d’una manera o altra, fan possible l’atenció a les persones amb les estructures més bàsiques.

Aquest temps de confinament dins el marc quaresmal, han estat dies de molta reflexió, tant en el món cristià com en el secular; i, certament, per la situació que estem vivint, tindrem temps per fer-ho. L’exili de la vida normal té això; hi ha espais per pensar. Aquests diumenges, les eucaristies televisades des de casa, a la catedral gòtica de Santa Maria de Mallorca (XIII-XV), seu episcopal, oficiades en llengua mallorquina per l’exbisbe auxiliar de Barcelona, el menorquí Mons. Sebastià Taltavull, han estat de recolliment. Taltavull és l’actual bisbe de Mallorca, que fou nomenat pel papa Francesc el setembre del 2017.

  La magnificència, majestuositat i bellesa arquitectònica de la basílica mallorquina, ara buida de feligresia per l’epidèmia, no era suficient per superar el sentit de les paraules emotives del celebrant —a l’hora de les misses i a més amb un diumenge de Rams—, totes elles plenes d’esperança i estima. Un clar sentiment d’agraïment infinit envers els professionals de la medicina i de tots aquells que fan possible tota solidaritat amb la seva ajuda... A la vegada, consolació per als que pateixen la malaltia del coronavirus, o la tristesa i el dolor per a les famílies que ja han perdut l’ésser estimat; uns pensaments del tot compartits.

Nascut a Ciutadella el 1948, Taltavull fou rector del santuari diocesà de la Mare de Déu del Toro (1975-1984), de la parròquia de Sant Rafael de Ciutadella (1984-1992), del Seminari Diocesà menorquí (1995-2002), de la parròquia de la Mare de Déu del Roser de la catedral de Menorca i de Sant Francesc d’Assís de Ciutadella (2002-2005). El 2009 va ser nomenat bisbe auxiliar de Barcelona pel papa Benet XVI. El papa Francesc el va nomenar administrador apostòlic de la diòcesi de Mallorca el 8 de setembre de 2016, per substituir el bisbe Salinas.

El 19 de setembre de 2017 el papa Francesc el nomenà nou bisbe de la Seu de Mallorca. Un bisbe nascut a les Balears, que des de 1947, amb la mort del mallorquí bisbe Miralles, la diòcesi de Mallorca havia estat regida per bisbes de fora: quatre valencians, un basc i un andalús. Cap capellà mallorquí prou capacitat havia pogut accedir els darrers setanta anys a aquest càrrec.

El nomenament de Taltavull fou ben acollit per la feligresia mallorquina. Els qui el coneixen molt ens diuen que és un menorquí que coneix bé Mallorca. Tot i que alguns haurien preferit un bisbe pròpiament mallorquí —després de tanta absència casolana—, reconeixien que la vinguda del bisbe Taltavull a la seu episcopal havia estat un mal menor i a la vegada una millora considerable. Cal pensar que encara que tots són de ses Illes, Menorca és Menorca amb seu episcopal pròpia, i Mallorca és Mallorca. I encara que mai plou al gust de tothom, amb el bisbe Taltavull —segons ens marca la seva pastoral curricular—, l’església mallorquina hi ha sortit guanyant.