Les contrasenyes febles són un gran risc a l’hora de protegir l’ordenador dels carronyers, ja que són l’únic element de seguretat per evitar els hackers i els pirates informàtics puguin accedir als ordenadors personals, per aquest motiu cal triar una contrasenya segura, especialment si es posseeix documentació confidencial.

Com a regla general, una contrasenya feble és curta i usa vuit o menys lletres minúscules, mentre que la contrasenya segura ha de tenir almenys onze caràcters entre lletres majúscules i minúscules, números i caràcters especials com són els *, &, %, $.

Per fer-nos una idea del que poden fastiguejar els hackers amb una computadora, cal pensar que poden fer 100.000 milions d’intents per endevinar contrasenyes; vegeu com es poden moure:

◗ Una contrasenya curta composta de sis lletres minúscules agafades a l’atzar necessiten només una fracció de segon per “caçar-la”.

◗ Una contrasenya llarga composta de 10 lletres minúscules: 11 hores.

◗ Una contrasenya llarga composta per 11 lletres majúscules i minúscules aleatòries: dos anys i mig.

◗ Per a una contrasenya llarga composta d’11 lletres majúscules i minúscules, números i caràcters especials, necessitarien 100 anys.

UNS CONSELLS PER USAR CONTRASENYES SEGURES

No s’ha usar mai la informació personal com a contrasenya. Moltes persones usen el nom de la seva mascota o el del seu fill, però els hackers les poden trobar en una font de Facebook, ja que probablement els serà la seva primera suposició.

  No s’han d’usar contrasenyes comunes, ja que els hackers segurament les provaran. Unes de comunes: “123456”, també entrant el vocable “contrasenya” i no diguem la paraula del teclat “qwerty”.

Tampoc hem de valdre’ns d’una sola paraula o un parell de paraules que apareixen en el diccionari. Això es deu al fet que els pirates informàtics poden programar cada paraula del diccionari en molt poc temps. Tampoc són aconsellables les substitucions comunes, com un “5” per una “s” (per exemple, pa55word), els hackers són savis en el tema i ho poden temptejar amb rapidesa.

Cal usar, donc,s una contrasenya llarga d’11 o 12 caràcters, que probablement seran suficients, encara que els més previsors recomanen fins i tot 15 caràcters, (que probablement ningú les té). Un exemple pot ser una clau de seguretat de rúter wifi, com aquesta: 0 C 3 5 2 7 7 0 7 8 X 2 B H B A 4 3 8 F.

Altra forma de crear una contrasenya llarga que sigui fàcil de recordar és usar una frase completa. Alguna cosa així com “soc el tiu més guapo del món”, o al revés, potser encara millor, “soc el tiu més lleig del planeta”; fins i tot intercalant paraules de dos o tres idiomes diferents; “soc el tío més laid del welt”, així, en català, castellà, francès i alemany; atenció, però! Useu el mínim possible l’idioma anglès, ja que tots els hackers el dominen molt bé i lligarien les combinacions aviat. Altra manera que s’aconsella, és fer-ho encara més difícil fent servir les dues lletres primeres d’una frase escollida. En el cas de la frase d’idiomes “del lleig”, seria: So-ti-la-we, que a més sona africana, molt aferradissa per recordar però difícil de ser captada. I òptima seria la solució de valer-se d’un idioma mort, com aquell dels indis sioux que feren servir els ianquis durant la Segona Guerra Mundial i que els japonesos no pogueren “enganxar”.

Altra tècnica és canviar les contrasenyes de manera periòdica, ja que és fàcil de fer i més difícil que les “pesquin” els malandandos.

  En fi, sigui quina sigui qualsevol “manya”, és bona per evitar els pirates, sobretot per les claus que emparen entrades de diners. Cal fer-ho al més aviat possible, ja  que si tenim una contrasenya feble, els hackers queden a l’aguait.