Les escoles han donat el seu tret de sortida al nou curs escolar; i senyores i senyors, amb una setmana ja de nou curs escolar, un servidor de tots vostès es permetria afirmar que l’apocalipsi que tant predicaven alguns doncs s’ha quedat en el bagul de les probabilitats.

És clar que encara no es pot cantar victòria, però allò que sentíem dir de “ja veuràs, en dos dies, tots els col·legis tancats”, doncs res de res, i esperem que així continuï durant molt de temps, perquè els nens i les nenes no es mereixen de cap de les maneres aquella mena de presó per la qual van haver de passar. I és que sabem que no tots els nens i nenes són de pares rics que viuen en grans xalets o cases adossades amb jardí i fins i tot piscina i la gran majoria viuen en pisos esquifits, havent d’estar sense contacte social, tret, és clar, del contacte lògic amb la família.

I és que sens dubte els professors i professores i les direccions dels centres, igual que en el seu moment també ho van fer els sanitaris, han fet una gran feina d’adaptació dels centres, seguint unes instruccions que no sempre han estat clares i, a més a més, contínuament canviants.

Altra cosa són els nostres avis i àvies, que encara passen per un calvari i que també van haver de patir aquella mena de presó del confinament i molts encara viuen en residències, amb visites impossibles dels seus familiars durant molt de temps.

Ara, sembla que també es flexibilitzarà el tema de les visites, ja que estava sent pitjor el remei que la malaltia.

  L’apocalipsi, de moment, queda encara lluny.