L’enginyer i físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen fou el descobridor dels raigs X el 1896. Röntgen va néixer a Lennep (Renània, Alemanya) l’any 1845, i era fill d’un teixidor. Va estudiar educació primària al Països Baixos, on s’hi havia desplaçat la seva família, i estudià a dos instituts holandesos. Al 1874 retornà a Alemanya per impartir conferències a la Universitat d’Estrasburg, sense deixar d’investigar.

L’any 1895 descobrí uns rajos dels quals es va adonar que passaven per la majoria d’objectes opacs menys pels metàl·lics, amb què topaven. Aquest fet el va intrigar tant que inicialment els va anomenar rajos X (la incògnita). Al desconèixer la naturalesa d’aquells intrigants rajos, va aprofundir en el seu estudi i l’any següent va descobrir que es podien aplicar a través del cos humà sense fer-li cap mal.1 La primera prova que va fer fou passar-los a través de la mà de la seva esposa, la qual va quedar reflectida i ha quedat com a testimoni per sempre del descobriment. L’any següent es feu la primera presentació pública a la Societat Mèdica de Würzburg (Baviera, Alemanya). Entusiasmada pel descobriment, la premsa mundial la va anomenar la “màquina per fer retrats dels ossos” donant a conèixer que servia per obtenir “fotografies” per al diagnòstic2 i la teràpia dels malalts, i que des d’aquell moment el descobriment ja formaria part de la professió mèdica. Com és natural, el fet mogué l’entusiasme de tots els habitants del planeta. La premsa i el món científic de seguida els anomenà rajos Röntgen en honor al descobridor, però la modèstia de Röntgen li feu rebutjar que els donessin el seu nom, per la qual cosa seguiren anomenant-los rajos X.

El descobriment causà tant d’impacte en el món científic que al nord-americà Thomas Edison li va passar pel cap de construir un fluoroscopi per a ús domèstic a què li posaria “làmpada de rajos X”, però no se’n sortí.

Röntgen va ser guardonat amb el primer Premi Nobel de física, de recent implantació, el 1901. Ell, persona modesta com o era, va donar els diners a la seva universitat i mai volgué registrar cap patent dels rajos X perquè el món pogués beneficiar-se lliurement del seu treball. Un veritable altruista i benefactor de la humanitat, com ho foren Pierre i Madamw Curie uns anys després, al no patentar tampoc el seu descobriment per raons també altruistes.

Röntgen morí a Munic el 10 de febrer de 1923, aclamat per tota la premsa mundial.

El descobriment de Röntgen hauria de servir per crear una distinció a instituir, una classe de mèrits que podrien denominar-se “Medalla a la Humanitat”, per premiar aquests generosos comportaments humans. De totes maners, l’any 1928 fou establerta una unitat de mesura física per mesurar l’exposició de la radiació amb nom de Röntgen en honor seu, i l’abril de 1991 diversos científics proposaren i li donaren el seu nom a l’asteroide 6104, i l’any 2004 fou anomenat en honor seu altre element químic amb el nom roentgeni (Rg).

1. Cal dir que l’aplicació interrompuda dels rajos X no fa mal, però sí l’aplicació continuada. Ho comprovaren desgraciadament els primers radiòlegs, alguns dels moriren abans de trobar la protecció de la cuirassa protectora pels efectes de la radiació.

2. Durant molt de temps abans del rajos X, l’única manera que tenien els metges de saber el que passava dins del cos humà era prement i colpejant-lo des de fora. Una situació que va canviar a partir de l’any 1896 amb el descobriment dels rajos X, amb els quals ja es podien observar les interioritats del cos fent una “fotografia”.