Definitivament, es torna a confirmar que la justícia espanyola va desbocada, que cada dia és capaç de superar nous límits i que per a uns val una cosa i que sobretot, per als catalans, s’hi val tot; i és que això de ser president de la Generalitat sembla que s’ha convertit en una mena d’esport de risc, que fa que uns hagin de marxar a l’exili i altres quedar inhabilitats o no poder acabar de fer el discurs per ser investit, perquè la presó espera.

És realment llastimós el que de forma sistemàtica se li està fent al nostre poble, tot i que encara és més llastimós que un poder que té com a símbol una balança que no es decanta ni cap a la dreta ni cap a l’esquerra i que porta un embenatge als ulls, sempre es decanti cap a un costat. També és molt penós que un partit polític es pugui presentar com a acusació particular, i encara més que aquest partit sigui d’extrema dreta; però com dic, van desbocats i obeint ordres de fons molt negres provinents de sota terra. I aquests que constantment diuen que acaten les sentències judicials, corren el risc de tastar la mateixa medicina que els catalans portem tastant els darrers anys, per no parlar d’altres temes que es remunten molt més enllà de l’època actual.

Estem vivint en un any també molt trist, però a una presidenta no li diuen res i té mitja població contagiada, sense prendre mesures, i el nostre president està inhabilitat per haver penjat una pancarta i per mitjà d’un partit que ha jugat a encendre flames i una instància judicial que precisament no és un tribunal tal com s’entén. Algun dia, però, el karma farà pagar aquestes animalades.