Amb aquest títol d’encapçalament, el Partit Carlí de Navarra, per mitjà del Diario de Noticias de Navarra, va voler fer arribar a l’opinió pública el seu posicionament sobre el dret a decidir de Catalunya. Amb un comunicat amb un títol prou suggeridor: “La consulta com a senyal de democràcia”, posava de manifest que a les Espanyes no tothom és PP.

Entrant en matèria, i transcrivint el contingut, manifesto el que deia l’esmentat document:

“Davant de l’enrenou informatiu que alguns han organitzat al voltant de la decisió del Govern de la Generalitat catalana de convocar una “consulta” per aclarir  l’estatus de dita Autonomia amb relació a les altres Espanyes, el Comitè polític del Partit Carlista-EKA de Navarra vol expressar el seu punt de vista al voltant de la qüestió:

1.- No veiem justificat l’enrenou ni les exageracions hipòcrites d’indignació.

2.- L’article 150.2 de l’actual Constitució possibilita a una Autonomia compartir amb l’estat algunes competències que, en principi, tenen la consideració “d’exclusives” de “l’Estat”. I si una Autonomia se sent capaç de gestionar una competència, ha de poder assumir-la amb naturalitat sense que sigui fruit d’un mercadeig de vots o de suports parlamentaris, en interès al desenvolupament d’aquesta Autonomia. A més, en la Disposició Transitòria Quarta de la pròpia Constitució espanyola de 1978, ja és prevista la circumstància d’un possible referèndum en una Autonomia. Es pot dir que els que més criden aquesta falsedat de la il·legalitat de la “consulta”, i que es presenten com els garants del “constitucionalisme espanyol”, són els que més han deformat l’esperit de la Constitució de 1978 i la tenen segrestada en el seu particular benefici.

3.- En un Estat que així mateix es defineix com “Estat Autonòmic” perquè es va dotar d’aquesta organització territorial perquè el ciutadà se sentís proper als seus representants polítics, dir que la “Sobirania” resideix en el “conjunt dels espanyols” és no dir res si no s’exercita l’esmentada sobirania, si no es vota, en aquest cas. A més, si resideix en el “conjunt”, això vol dir que la sobirania és compartida; i si hi ha una part que vol portar a terme aquesta sobirania que comparteix, ha de tenir la possibilitat democràtica de poder-ho fer. El que els dos partits majoritaris haurien de fer, per responsabilitat política democràtica, seria facilitar la reflexió, participació i expressió pública, de la manera més directa possible d’aquest “conjunt d’espanyols” per descartar les suposicions subjectives i, amb aquestes dades objectives, i tenint clares les implicacions polítiques i econòmiques de la seva decisió, els ciutadans catalans fossin els que decidissin sobre el seu propi futur, sobre la mena de relacions que volen tenir, en el futur, amb les altres Espanyes, i acordar-ho sobre aquesta base.

4.- L’acció política està per compatibilitzar interessos diversos, fins i tot, més o menys contraposats, fer possible caminar junts fins on es pugui arribar, perquè, en anar acompanyat, hi pot haver algú que t’ajudi en les dificultats.”

Sempre va bé saber que hi ha algú que acull el nostre sentit de democràcia, a banda del que es pugui està d’acord amb algun punt del document.