Senyores i senyors, estic segur que amb la quantitat de xoriços que hi ha en aquesta vall de llàgrimes que és el nostre planeta, si s’haguessin de col·locar a la secció de xarcuteria de qualsevol supermercat, per gran que fos aquest, no hi cabrien. I és que en són molts, i també moltes, les referències que en forma de persones tenen la categoria de xoriço o xoriça; ja es poden vestir com vulguin, que en això es queden. El problema amb tots ells i elles és que ni les píndoles anticolesterol ens deslliuren de la seva presència.

A banda, també n’hi ha molts que són aprenents de xoriço, i aquests, senyores i senyors, són els qui de veritat pringuen, aquests sí; reben abans d’obtenir el diploma d’aptitud i pobrets, van primer pidolant davant el xoriço major, fent-li treballs, estudiant com arribar al seu nivell, i finalment el xoriço major continua fent carrera i ells, pobrets, engarjolats en algun indret. I ja no parlem dels ajudants dels aprenents de xoriço, aquests són apartats de la vall de llàgrimes abans que l’aprenent de xoriço pringui i vaja, quan l’aprenent surt de la garjola, l’ajudant de l’aprenent pràcticament ha desaparegut del mapa o li deu faltar ben poc.

I finalment, hi deu haver també l’ajudant de l’ajudant de l’aprenent de xoriço, que vaja, ja ni m’ho vull imaginar; i mentrestant, el xoriço major continua fent petites les seccions de xarcuteria de totes les cadenes de supermercats de la vall de llàgrimes. El problema és que encara hi ha algú per damunt del xoriço major, i on és el Danacol?