La necessitat de forjar nous vincles, relacions, connexions, entre la societat a escala mundial ha estat la causa que els que fins ara hi havia s’hagin trencat. Anem a veure els motius que posen de manifest aquesta dificultat i que, ajudat per un seguit de dades (algunes recollides d’un treball proposat per una sèrie d’analistes i humanistes), un servidor posa al vostre coneixement a grans línies.

  Es denota un malestar a escala mundial, perquè es veu un seguit important de països que són testimonis de grans manifestacions i disturbis contra la classe dirigent. Els temes sobre la desigualtat creixent i la corrupció han trencat la societat. El neoliberalisme n’ha estat la causa, s’ha convertit en una ideologia insuportable, que ha fet de la persona un individu consumidor i res més. Per altra banda, ha deixat de costat sectors socials importants i n’ha prescindit.

Els analistes assenyalen que, després de la irrupció de les grans transformacions tecnològiques del segle XX, s’ha anat deixant enrere el que podríem dir-ne el paradigma de vinculació (paradigma vol dir: per referir-se a una classe d’elements que tenen una semblança), per anar passant al paradigma de salvació individual, d’autodesenvolupament, sense que ningú se senti responsable del desenvolupament dels altres.

I qui més ha fet sobre aquest tema ha estat l’economia capitalista, que ha patrocinat la desvinculació entre els individus, i que la globalització actual encara ha afermat més.

El desig de les Nacions Unides des de 1990 ha parlat d’un desenvolupament humà, inclusiu i sostenible. El desenvolupament humà integral ha de permetre que els que som diferents puguem viure junts si acceptem una gramàtica d’ètica comuna, encara que sigui declinada de manera plural. S’ha de poder fer una lectura possible i desitjable, que ens demana que ens responsabilitzem.

Els experts de la institució Cristianisme i Justícia, de la qual he recollit algunes dades, ens diuen que hi ha un seguit de processos que van en direcció contrària al que acabem d’expressar. A grans pinzellades n’enumero alguns: Es produeix la dissolució dels projectes col·lectius i un desinterès total pel que afecta tothom, entre altres consideracions. S’evidencia la incapacitat d’arribar a acords entre les forces polítiques i la facilitat per trencar-los unilateralment. Les quatre eleccions legislatives que hi ha hagut en quatre anys a Espanya. El cas Trump, amb la guerra comercial i la seva desvinculació de la lluita contra el canvi climàtic. Es fa un acaparament imparable de recursos, i a la vegada un malbaratament obscè per part dels que tenen més poder. La globalització ha fet pobres arreu del món entre competidors i enemics entre si.

Aquest falta de connexions segueix produint ferides com: La soledat, que ja és un mal endèmic de les gran ciutats. Els abusos sexuals de poder o consciència sobre menors o persones més fràgils. Un seguit de persones grans que es troben soles. La violència contra les dones persisteix.

Estem ja en un món gasós, ple d’incerteses. Enfront d’aquesta situació, han nascut moviments d’autoprotecció. El jo preval per sobre de l’altre, és un jo del tot excloent.

D’aquest procés trobem que l’extrema dreta intenta treure profit segrestant la religió a favor seu. I tal com diuen els estudiosos, ho fan per difondre lectures duals i maniquees o integristes. El retorn del que és segur —sovint identificat amb “el que és sagrat”, però també amb el passat recent o idealitzat— fa una utilització grollera de la religió.

Els responsables d’aquesta denúncia demanen implicació, tant de cristians com de no cristians, ja que la societat no pot manifestar indiferència enfront de les proclames contra els immigrants, el reconeixement de les identitats diferents o els discursos d’odi que se’n puguin derivar. Aquestes actituds poden portar el deteriorament dels drets civils, pèrdua antropològica de la biodiversitat cultural i lingüística. No podem perdre la democràcia assolida a favor d’una seguretat aparent, que tan sols amaga el benefici a curt termini d’uns quants.

Hi ha democràcies europees erosionades. A Espanya, la judicialització del conflicte polític territorial, les protestes a Catalunya arran de la sentència i el creixement de l’extrema dreta posen en perill la democràcia, i tot per falta d’uns polítics que abordin de cara les tensions sociopolítiques. I això ho pateixen els drets civils, que s’impossibilita que siguin una expressió de justícia i de fraternitat.

La contradicció del capitalisme neoliberal desbocat i injust n’és la causa... A més d’una conversió moral, calen altres àmbits que conreïn pressupostos culturals, per fer viables els canvis econòmics i ecològics. Els experts remarquen que la intervenció de les tradicions religioses, filosòfiques, cíviques i humanistes poden ser decisives per tal de crear una societat comunicativa, que s’interrelacioni. Les dificultats disminueixen en alguns casos, quan més persones les aborden junts.