En l’àmbit de la salut, hi ha en la nostra vida un seguit de malalties que han estat creades per situacions de caràcter més que per malalties reals. Són aquelles vinculades amb el nostre pensament i que solem alimentar nosaltres mateixos, sense necessitat. Tal seria el cas de les persones de tarannà patidor. Persones que criden el mal temps. Abans que pugui succeir alguna cosa, ja prediuen la catàstrofe. Una catàstrofe que fa tremolar el més trempat.

Per situar-nos en un àmbit de normalitat —cosa que aquest temps que estem vivint pot costar per la situació pandèmica—, no cal córrer amb un argumentari perniciós per a la nostra salut mental i pensar en el que encara no ha passat. Fins que no hàgim arribat al lloc del desenllaç, hem de mirar de calmar-nos, cercant la situació més equànime que ens pot tranquil·litzar. La companyia seria la millor, però quan això no es dona, cal recórrer a altres recursos com: llegir, escriure, pintar o dibuixar (no cal ser cap Dalí) i —segons el moment— parlar per telèfon, passejar, per què no pregar?... Qualsevol cosa que t’ajudi a no capficar-te.

Una amiga que té el marit amb salut molt precària i no pel covid-19, sinó per l’edat i altres motius, per aquesta circumstància demana més atenció del normal. Aquesta vegada el mòbil —sense caure en l’obsessió— li ha estat un recurs utilitzant el Whatsapp. Ha descobert una bona manera de distreure’s. Les seves netes s’han preocupat perquè sigui així, i algun altre familiar també.

Pensar abans d’hora el que serà o no serà pot portar una persona a un estat d’ansietat catatònica a què, si es pot evitar, cal posar solució per la via ràpida. Un servidor, aquests dies de pandèmia, ha adquirit el costum de trucar més sovint els qui més ho necessiten. I si són de caràcter patidor els faig aquesta observació:

–Tot possible mal que hagi de venir, mentre ara no sigui aquí, no cal pensar-hi, perquè resta lluny encara. Entre aquest i nosaltres hi ha una distància, i per recórrer aquest espai trigarà. El temps que hi ha, d’on ets tu al lloc on es troba l’esdevenidor, pot ser un llarg espai de temps; aquest tram cal aprofitar-lo i no perdre’l. Primer perquè és del que disposem de manera immediata, i segon, tot el que puguem pensar del que passarà no ho sabem, i com que no ho sabem, ja es veurà quan arribi, i en el millor dels casos potser no arribarà. Tot el temps esmerçat en especulacions, suposicions, patiments innecessaris, estarà perdut.

  Per tant, es tracta d’aprofitar el temps de què disposem amb felicitat; del que no sabem, no cal ni pensar-hi.