Senyores i senyors, molt em temo que abans arribarà una nova temporada per a totes les mosques i mosquits del nostre país que no pas l’economia torni a aixecar, ni que sigui una mica, el cap. Tal és el caos i la desgràcia que aquest bitxet invisible ha creat, això sí, amb l’ajut inestimable dels nostres estimats polítics.

I és que tot el que s’ha fet fins ara ha estat a cop d’improvisació, a cop de voler ser més severs amb nosaltres mateixos que no pas els nostres veïns i veïnes, i a sobre, amb moltes decisions publicades només unes hores abans al diari oficial de torn i sense que els afectats en sospitessin res.

Per exemple, el tancament de bars i restaurants va ser una cosa que va venir bastant sobtada, quan molts,ja havien omplert les neveres, fet comandes i tantes i tantes coses, com mantenir unes escrupoloses mesures de seguretat que al final no se’ls han tingut en compte, ja que si ens hi fixem bé molts dels contagis d’aquesta segona onada han vingut més de l’àmbit familiar de reunions de parents i amics, en domicilis particulars, que no pas de bars i restaurants, que, almenys els que jo he sovintejat, tenien una gran gran cura a seguir fil per randa les diferents normatives antipropagació de la covid-19.

I així, també podríem parlar del món de la cultura, que ja de per si prou castigat està normalment, en aquest país nostre de poc seguiment de la cultura, i d’altres elements més.

Ara tornarem a reobrir lentament, però la misèria es va escampant i el país és pobre per repartir ajuts. Mosques i mosquits, però, esperen la nova temporada.