El 22 de novembre és Santa Cecília, la patrona dels músics. Aquesta data la vaig memoritzar quan anava a l’escola, perquè pels volts d’aquell dia cada any s’organitzava un concert entre els alumnes. Hi participàvem activament tots aquells que tocàvem un instrument, juntament amb les professores de música, amb qui ens coordinàvem i assajàvem algun dia abans. Era tot un esdeveniment. Preparàvem la sala d’actes, hi col·locàvem el teclat elèctric, per a tots aquells que érem pianistes. I els violinistes, flautistes, saxofonistes o clarinetistes portaven el seu instrument amb ells per a l’assaig i per al dia del concert. Cadascú havia escollit lliurement una peça que volia tocar, i el dia de la “première” ens col·locàvem tots en cadires dalt de l’escenari, en forma de gairebé semicercle. Les professores explicaven al nostre públic —els companys de curs o d’altres cursos— què celebràvem i que els oferiríem un repertori propi eclèctic. Bé, segurament en aquell moment a l’escola devien dir-ne variat.

L’actuació la fèiem si recordo bé dues vegades com a mínim. Així més alumnes podien escoltar-nos. Més enllà del tipus de peces o d’interpretació, el bonic de l’acte era que els companys podien apropar-se a la música d’una altra manera, a partir de la curiositat de veure altres companys de classe tocant, a partir de la peça triada, dels instruments que teníem tots allà, en directe, etc.

Les actuacions escolars de música es complementaven amb les actuacions teatrals unes poques setmanes més tard. Hi havia una classe de cinquè o sisè que cada any dedicava part del primer trimestre a preparar els Pastorets adaptats a l’escola. I pels volts de Nadal totes les classes passàvem a veure’n la representació. I cap a final de curs era el moment de les obres de teatre escolars que portàvem a esdeveniments infantils teatrals d’altres municipis. Quan hi penso em fa la sensació que gaudíem molt amb les arts, la música o el teatre; potser només ens hauria faltat fer un esment especial al dibuix, la pintura, la creativitat plàstica... D’alguna manera una extraescolar de manualitats que fèiem alguns alumnes, on, entre d’altres, treballàvem el fang, ajudava a compensar-ho. No obstant això, en general, hauria estat fantàstic poder treballar amb pintura, disseny, colors, tècniques i estils més intensament. Conèixer, en aquells moments més encara, pinzellades de la història de l’art o d’artistes propers hauria embellit la nostra cultura. Amb el temps, tots aquells enamorats d’aquestes arts ens hi hem interessat especialment i hem incrementat enormement aquests coneixements; però, i els alumnes que no han seguit aquest camí o interès al llarg de la seva vida?

Desenvolupar la creativitat és positiu per a infants i joves. Des de la neurociència es diu que l’art, la música o l’esport, i podríem afegir el teatre, per exemple, ajuden a pensar alternativament, és a dir, a buscar noves o millors solucions als problemes. És el que els anglesos en diuen pensar “outside the box”, és a dir, “fora de la capsa” (si entenem la capsa com totes les solucions que ja coneixem), i per tant anar més enllà. Quantes vegades ens ha passat que estem capficats en un assumpte d’on no traiem l’entrellat. I quan el comentem a algú, a vegades aquella persona, a qui li ve de nou el que li expliquem, sobtadament, oh sorpresa, ens dona una possible solució en què no havíem pensat abans. Doncs a vegades també, quan creem artísticament, quan ens deixem portar per la música o bé fem esport o estem immersos en una representació segurament estem potenciant aquestes habilitats. A més d’altres, com el llenguatge, la coordinació, la presa de decisions, etc.

Maneres de pausar o reduir la creativitat, n’hi hauria? I tant, per exemple, mantenir-nos passius davant d’una pantalla. A vegades és temptador perquè és fàcil. Però que sigui fàcil no vol dir sempre que sigui bo. Cal ser conscients que a través de les pantalles podem arribar a fonts d’informació o d’entreteniment que poden ser interessants, però sense oblidar d’altres aspectes que en la majoria dels casos són més importants per a les persones, que és l’experiència sensorial, vivencial, artística, musical, esportiva, etc. que com a éssers humans més ens omple, ajuda i fa créixer.