Al meu poble de Centelles, vers el 1960, hi vingué una família que procedia de Sant Romà de Sau, i s’instal·là a la nostra vila, per guanyar-se la vida amb una bodega amb la venda de vins i licors al públic en general. Aquesta botiga de vins rebia el sobrenom popular de Can Sau, per tal d’identificar-la entre la resta de cases de la població; aquest costum era molt arrelat en temps passats arreu de Catalunya i en altres contrades. Així, ja de molt jovenets rebien el coneixement de l’existència de la vall de Sau i la seva parròquia, com de la seva gent que havia hagut d’emigrar a causa de la inundació de la vall pel pantà de Sau.

L’església parroquial de Sant Romà de Sau era una església romànica del segle X. Al seu voltant, amb el pas dels anys, s’hi formà un nucli petit de població, augmentat per les masies que també s’hi crearen i un molí fariner. Ja en el s. XIV es procedí a la construcció d’un esvelt pont romànic sobre el riu Ter. Tal construcció constava de cinc arcs, quatre pilastres i tres arconts. Els testimonis fotogràfics en blanc i negre de temps no tan reculats així ens el recorden.

  Tals imatges ens oferien la visió d’una panoràmica fantàstica, fàcil de descriure, de la seva vall. En primer terme prenia relleu el pont amb el riu Ter i el seu cabal ple, amb el recorregut d’unes aigües tranquil·les que anaven baixant vall avall. Aquestes aigües, situades en el curs mitjà del corrent, formaven una línia serpentejada plena de meandres. Els camps de conreu es trobaven a cada banda d’aquest flux d’aigua i formaven en ambdós costats un petit bosc de ribera. Més enllà i una mica elevat hi havia el poblet, amb el seu temple, campanar, cementeri i les seves cases. I ja al fons de tot —després de les terres de conreu—, un bosc esclarissat per la desforestació de les carboneres, que restava situat als peus de les imponents cingleres de Tavertet, amb el seu altiu i emblemàtic puig de la Força. Tot plegat constituïa un retrat fotogràfic molt pintoresc i difícil d’oblidar.

La vida, a les valls tancades, ha estat sempre difícil. Segons dades de mitjan del XIX, a Sau les comunicacions eren de ferradura. La seva economia agrària per excel·lència nodria les seves possibilitats de vida més aviat precària. La seva climatologia complia els rigors de la plana de Vic: fred a l’hivern amb boira baixa i calor a l’estiu. Per això les baixes temperatures del temps hivernal emmalaltien la població...

Ja en anys posteriors la situació canviaria i no seria fins ael 1942 que s’iniciarien les obres de la construcció de la presa de Sau, per l’empresa Hidroeléctrica de Cataluña, aprofitant els desnivells de la vall entre les cingleres de Tavertet i els pendents de les Guilleries. I al 1963 es tancà de manera definitiva la presa, que negà aquesta contrada de Sau i el curs del riu Ter aigües amunt fins a tocar el nucli de poblament de Roda de Ter.

Avui resta un testimoni i el record del que fou vida i mort d’un poble i d’una gent que hi visqué: el campanar romànic de Sant Romà, que en temps de sequera emergeix de les aigües del pantà i ens porta a la memòria que allí, soterrada per l’aigua, hi ha tota una història.

Avui la vall de Sau, adjudicada al terme municipal de Vilanova de Sau, població d’uns tres-cents habitants, ha estat l’entitat que amb el temps adquirí més importància de la resta de parròquies o nuclis rurals que formaven aquesta demarcació, com podrien ser Sant Andreu de Bancells, Sant Pere de Castanyadell, Sant Martí de Querós i el desaparegut Sant Romà de Sau. Aquest municipi de la comarca d’Osona el terme del qual limita amb la comarca de la Selva, el Pantà de Sau i les Guillaries, forma part del paisatge descrit. Vilanova de Sau es troba situada pel cantó de llevant del riu Ter i l’embassament de Sau i és una contrada molt freqüentada avui pel turisme vinculat amb l’esport de l’aigua, les vistes i excursions pel seu paisatge.