Periòdicament, els debats al voltant de la gestió de les llengües van sortint a la palestra, ja sigui per qüestionar un model d’èxit com el sistema d’immersió lingüística, ja sigui per dificultat la recepció dels mitjans de comunicació públic en la nostra llengua, ja sigui per posar en dubte l’ús del català a l’administració. Ni és nou, ni suposa res que no puguem preveure, perquè passa cada vegada que s’apropen eleccions.

En aquest marc, els darrers dies el debat torna a posar-se damunt de la taula, en aquesta ocasió arran de la modificació de la Llei Orgànica d’Educació, d’àmbit estatal. Per ara, tot just són algunes escaramusses, però no es descarta que durant les properes setmanes se’n segueixi parlant. Lluny d’aquest soroll mediàtic i les paraules gruixudes, però, hi ha iniciatives en l’àmbit de la llengua en què sí que val la pena fixar-s’hi, pel fet de ser propositives.

Així, tot just fa un parell o tres de setmanes que prop d’una vintena d’entitats juvenils van impulsar l’“Acord Juvenil per la Llengua”, un manifest conjunt i de consens, exposant el seu punt de vista al voltant del paper del català. Un text en el qual s’evita entrar en aquests debats estèrils de curta volada i, en canvi, es fa una proposta positiva que mira el present i el futur.

Signaven el text diverses organitzacions polítiques juvenils. Jovent Republicà, la Forja, Joves del País Valencià-Compromís, la Joventut Nacionalista de Catalunya, les Joventuts d’Esquerra Menorquinista, la Joventut Comunista de Catalunya, Mallorca Lliure i els joves de l’ANC.

  També hi havia l’associacionisme estudiantil: el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, l’Associació d’Estudiants Progressistes, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc d’Estudiants Agermanats del País Valencià, l’Associació Catalana d’Estudiants de Perpinyà. I també joventuts sindicals com l’Eina (l’espai jove de la Intersindical CSC) i l’Avalot (els joves de la UGT).

Al mateix temps, també aixoplugaven la iniciativa les principals entitats de la societat civil de l’àmbit de llengua: Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la CAL, ACPV, Escola Valenciana, Obra Cultural Balear, Joves de Mallorca per la Llengua, i el Moviment Franjolí.

  L’endemà de l’acte de presentació, en el qual em va fer il·lusió poder-hi participar, vaig escriure’n una valoració a Tornaveu, el diari digital de la cultura popular, on destacava el que, per a mi, són les tres virtuts que caldria destacar del manifest.

  A l’article de Tornaveu, que titulava “Un Compromís generacional per la llengua”, en descrivia així les virtuts observades:

Transversalitat. En primer lloc, el fet que diverses organitzacions juvenils de l’àmbit polític, sindical i estudiantil s’hagin posat d’acord per subscriure un manifest conjunt a favor del català, superant les legítimes discrepàncies que puguin tenir en altres temàtiques, és significatiu. A més, el text també ha comptat amb el suport entusiasta de les principals entitats de llengua. Penso que les propostes que aconsegueixen amplis consensos, com és aquest cas, són les que permeten avançar amb més solidesa, i més en un àmbit com el de la llengua.

Territorialitat. Aquesta és una iniciativa que s’ha ideat pensant en el conjunt dels territoris de parla catalana, fet que posa en relleu que els sectors més actius de la nova generació d’estudiants i joves professionals refermen la consciència col·lectiva d’un espai cultural referencial, que va de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. El fet que l’Acord s’hagi presentat simultàniament a Barcelona, València, Perpinyà i Menorca és un bon exemple d’aquest pensament de conjunt. De fet, les noves tecnologies faciliten que, també des del teixit associatiu, es puguin dur a terme actuacions des de múltiples localitzacions de la nostra geografia, per cohesionar així el conjunt de l’àmbit lingüístic.

Contingut. L’Acord Juvenil per la Llengua és un text panoràmic, que ofereix una mirada global a la quotidianitat dels joves, però també del conjunt de la societat. Es fa referència al català com a llengua d’acollida, arrelament i cohesió social, es defensen els drets lingüístics i s’encoratja les institucions i la societat a fer un pas endavant. Benvingudes siguin iniciatives com aquestes!