El setze de setembre d’enguany va morir Núria Gispert i Feliu a l’edat de vuitanta-sis anys. Una persona cristiana de cap a peus pel seu compromís amb els més pobres. Fou filla d’un prestigiós metge molt apreciat, d’aquells que també fan història, metge dels barris de la Sagrera i Sant Andreu de Barcelona: el doctor Bonaventura Gispert.

Mestra de vocació
Mestra de vocació, col·laborà de manera activa com a catequista a la parròquia de Sant Pacià. El seu compromís com a cristiana amb la societat la va portar a implicar-se en el camp polític; primer amb el PSUC, per acabar al PSC.

De les moltes tasques a favor de la justícia social que va portar a terme, ens cal posar en relleu l’erradicació de les últimes barraques a Barcelona: les de la Sagrera i Sant Martí de Provençals. També inicià la primera Xarxa d’Escoles Bressol i la dels Centres de Servei de Barcelona.
Implicació
La seva implicació dins l’àmbit eclesial la va portar a ser una de les laiques representants en el Concili Provincial Tarraconense, l’any 1995, on es va mostrar ben activa al costat del cardenal Ricard Maria Carles.

Gispert també fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona, entre els anys 1998 i 2004, i també ho fou com a presidenta de Càritas espanyola entre el 2002 i 2004. Com el mateix pare Manel, Núria Gispert també rebria la condecoració de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Un any, des de la comunitat cristiana de base de la parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui, tinguérem l’ocasió de convidar-la per tal que ens fes una xerrada sobre la implicació dels cristians amb els més pobres. Xerrada que fou molt nodrida de públic interessat pel tema.

A la tornada a Barcelona —que vol dir que l’havíem anada a buscar— tinguérem l’ocasió de poder contrastar idees i opinions amb ella, cosa que ens ajudà a ampliar el nostre coneixement d’una dona que va deixar un clar testimoni de vida i lluita per un futur de justícia social millor des de l’Evangeli.