Fa algunes setmanes, l’ordre internacional de detenció emesa per l’Audiència Nacional de l’Estat espanyol contra l’expresident xinès Zemin i quatre alts càrrecs més per delictes de genocidi al Tibet ha aixecat una descomunal protesta per part del govern xinès, que ha expressat la molèstia i el rebuig de Pequín a la decisió judicial posant en joc les relacions econòmiques  dels dos països.

Davant d’aquest contratemps, el govern del PP ha proposat limitar el principi de justícia universal per tal de restringir tota investigació fora de l’Estat espanyol. Les reaccions no s’han fet esperar davant de la liquidació d’aquesta justícia  com a favor a la Xina, que ha comprat bona part del deute espanyol, iniciat ja en l’etapa del PSOE. Una situació del tot galdosa per les Espanyes.

Fins ara, el tribunal central espanyol podia investigar els genocidis, tortures i desaparicions forçades en qualsevol indret del planeta tan sols hi hagués  víctimes espanyoles, o una notable vinculació del cas amb Espanya. Ara, amb la nova llei, només afectarà si l’autor és espanyol o viu a Espanya. Els delictes passats a l’estranger, terrorisme, pirateria o tràfic humà, funcionaran si ho demana un fiscal o un perjudicat directe. L’acusació popular desapareix.

L’oposició ha posat de manifest un forta protesta,  fet que s’hi ha afegit l’opinió  general d’altres sectors de la societat a favor de la justícia i dels drets humans contra la vigència d’aquesta llei. Cosa que esmentada regla portarà als tribunals arxivar una dotzena d’investigacions que ja estan en marxa a Espanya i no es podran obrir si no compleixen les noves exigències de la nova norma. Això suposarà el tancament definitiu de casos com el genocidi del Tibet. L’assassinat a l’Iraq d’un periodista espanyol, Josep Couso, o l’acte terrorista contra el jesuïta basc Ignasi Ellacuria als anys 80 a El Salvador. L’Holocaust nazi. Els vols secrets de la CIA. Les tortures de Guantànamo. O els genocidis de Ruanda o el Sàhara.

El Col·legi d’Advocats de Barcelona, en aquest mes de febrer, manifestava que en la importància del Dret i de la Justícia resulta qüestionable que l’Estat espanyol, a través del Congrés dels Diputats, pugui aprovar una llei com aquesta que pretén establir barreres en la defensa de la justícia internacional. Per altra banda, afirmava que no entenia el Govern quan defensa la candidatura d’Espanya al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Davant de tals afirmacions i accions, només queda preguntar-nos: ¿Què hi pot anar fer el govern del PP, amb tan baixes concepcions i consideracions sobre el dret a la defensa de la justícia i els drets humans dels pobles i les persones?

Res!