Hi ha dos tipus de pel·lícules, les que representa que succeeixen en el moment present, en el seu temps, i les que transcorren en el passat o en un futur imaginari.

De fet, certament podem classificar les pel·lícules segons molts criteris: les que són en blanc i negre o en color, les que són rodades en una llengua o en una altra, les que són fetes en un territori o en un altre, també podríem agrupar-les, com es fa normalment, segons el gènere al qual pertanyen, o si són de ficció o no ficció, etc. Però pel que ens interessa avui en aquest article ens quedarem amb el criteri del temps de l’acció.

La pel·lícula que es va rodar a Montblanc fa unes setmanes, Las leyes de la frontera, que va convertir la vila en un escenari i la va transportar altra vegada als anys setanta, és un exemple de film rodat avui en dia però ambientat en el passat. En aquests casos resulta d’allò més interessant veure els canvis que es fan per crear la sensació que hem agafat la màquina del temps. Els decorats han de pensar-se d’allò més bé, el vestuari, els pentinats, els referents, etc. La feina de transformació encara ha de ser més evident en escenografies de pel·lícules més antigues, com ara les clàssiques de l’edat mitjana, romans o egipcis. Així, recrear uns Cavallers de la taula rodona o un Robin Hood, no són tasca fàcil; com tampoc ho és un Espartac, un Quo vadis, o un Cleòpatra, per citar pel·lícules ben conegudes. També tenim les sagues dels westerns, la nostra Plaça del Diamant, amb la Colometa i en Quimet de la República a la postguerra, o la trilogia de Retorn al futur, que ens conviden a visitar un passat recent i, en el cas d’aquesta última, un imaginari futur proper.

  De pel·lícules que imaginen el futur n’hi ha de molts tipus. Per exemple Farenheit 451, basada en el llibre de Ray Bradbury, que augurava un futur ben negre per a la cultura, i on havien d’existir els homes i dones llibre, on els individus havien memoritzat llibres sencers perquè no es perdessin del foc obligat. També hi trobem els diversos films apocalíptics ambientats en futurs més o menys llunyans, plens de naus espacials, lluites i supervivència.

  Si ens centrem en els anys vuitanta i noranta, podem parlar de films actuals ambientats en aquells anys i de films rodats en aquells anys que representen el seu present. En el primer cas, un exemple seria la sèrie de ciència ficció Stranger things, que ha estat lloada per la seva acurada recreació de l’època dels vuitanta als Estats Units, amb nombroses picades d’ullet per als nostàlgics. En el segon cas, podríem parlar de nombroses pel·lícules, però posarem l’exemple de Sleepless in Seattle, traduïda com Alguna cosa per recordar. Es tracta d’un film rodat el 1993, amb Tom Hanks i Meg Ryan, on es representa el seu present, per tant, es tracta per a nosaltres, avui en dia, d’una porta oberta directament als anys noranta tal com eren, ja que no hi ha hagut recreació històrica, simplement van rodar els llocs, l’ambientació, el vestuari, tal com era.

  Aquesta característica, vista amb ulls del 2020 fa aquest tipus de pel·lícules especialment curioses. Més enllà de l’argument i del guió, que ens pot agradar més o menys, i que avui en dia podem trobar més o menys encertat, a vegades el més interessant és veure els trets d’època. Aquell abric llarg fins als peus que portava l’Annie, que vist ara sobta tant. O els tipus de texans i camises que portava en Sam, tant anys noranta. I aquells pentinats. Peces de vestuari i tipus de perruqueria que podríem trobar nosaltres mateixos en les nostres fotos d’aquells anys. I la nevera blanca baixeta, el telèfon clàssic gris clar de caixa i auricular, els transistors, els cotxes... També és il·lustratiu veure com hem canviat com a societat en tan pocs anys, ja que en aquella pel·lícula es veu com un nen de vuit anys agafa un avió des de Seattle a Nova York sense passar per cap control ni ensenyar cap document identificatiu. Pujar a l’avió, baixar-ne i sortir directament al taxi, almenys això no es veia estrany als Estats Units.

Mirar aquest tipus de pel·lícules pot ser un bon divertimento per a tots aquells a qui els agrada explorar altres èpoques o reviure dècades passades.